Solo Acoustic, Vol. 1
El veí de Gràcia ha parit un àlbum sensacional, que fa que senti una grandíssima enveja dels qui van tenir la sort d'assistir al concert de gravació.
Va haver uns anys que la moda discogràfica eren els àlbums unplugged. La moda ha passat, però el gènere ha quedat, per a que gent com Alanis Morrissette o els espanyols M-Clan s'hi repengin per a augmentar les seves vendes. Fóra de modes, hi ha una raça d'artistes com Neil Young, Jackson Browne o a nivell català en Lluís Llach, que no necessiten excuses ni gaires incentius per a fer servir aquest format.
El primer volum de Solo Acoustic (esperem que n'hagi més!) és un excel·lent exemple del gènere i també una magnífica recopilació del repertori de Mr. Browne. La seva veu, la guitarra acústica i l'acompanyament a algunes peces d'un piano són eines més que suficients per a emplenar tot el CD de música d'altíssima qualitat. Un àlbum intens, interpretat amb passió i comediment, cantat serenament (s'entenen perfectament totes les lletres; les parrafades entre cançó i cançó ja són una altra història) i que deixa el dolç regust de les grans obres.
A l'escenari, el conjunt es beneficia a més del carisma i la presència d'aquest veterà cantautor, que no deixa passar l'oportunitat d'explicar anècdotes i acudits pel divertiment del públic.
És molt difícil destacar alguna cançó per sobre de les altres (insisteixo: totes al més alt nivell) però si només busqueu fer un tastet us recomano The Barricades of Heaven, el mític These Days, too many angels i lives in the balance. i, si a més sou fans dels eagles, no us perdeu la versió del take it easy amb que tanca aquest cd superlatiu (ni el comentari sobre les traduccions a diferents llengües).
Salut i sort,
Ivan.
Jackson Browne
Solo Acoustic, Volumen 1
Inside Recordings, 2005.
