Hammersmith Odeon, London'75

Reprenc al cap de molt de temps les crítiques musicals. Això de fer moltes coses alhora porta això, que has de deixar les que més t'agraden en favor de les més importants o les més urgents. Què hi farem!

Un dels meus àlbums mítics és Born to Run. Em vaig comprar la versió remasteritzada tant aviat com la vaig veure bé de preu. Aquest Nadal passat la Yolanda va tenir la bona pensada (val a dir que no gaire espontànea) de regalar-me l'edició conmemorativa del trenté aniversari. El mateix àlbum remasteritzat (l'altre ara mateix el tinc al cotxe) i el més important: l'enregistrament en DVD del primer concert que van donar el Boss i la seva ja mítica banda a Europa.

Sony Records, de manera gens desinteressada, ha tingut la també bona pensada d'editar aquest concert com a CD. És un grandíssim CD. Descobrireu una E Street Band trenta anys més jove, amb una frescor que ara ha perdut a canvi de no sabria dir què, perquè ofici ja en tenien. Per a veure l'aportació escènica de Stevie Van Zadt i de Clarence Clemons us cal veure les imatges, cert. Però el so del grup és totalment diferent de com és ara. La influència de Roy Bittan és enorme i definitiva. El piano és l'instrument solista que més destaca, de llarg, i es nota la seva mà en els passatges instrumentals, en els tocs jazzy i en la manera de portar el tempo dels moments lents de les cançons. Els fans de Dire Straits podeu escoltar a més el començament de Romeo and Juliet, interpretat pel pianista que Knopfler va contractar per enregistrar el famós Making Movies.

Musicalment, el que en aquella època feia Springsteen era encara més interessant que el seu repertori més clàssic i brillant. Havia una barreja d'influències i una alegria i ganes de gresca que el situaven més prop de Manu Chao que dels seus seguidors i imitadors.

Un munt de bones cançons i una descàrrega d'energia molt estimulant. Imprescindible.

Salut i sort,
Ivan.

Bruce Springsteen and The E Street Band
Hammersmith Odeon, London'75
Sony Records, 2005.