ERC no aprèn

Com que estem a la meitat de la legislatura del Parlament de Catalunya, és possible no només fer balanç d'aquests primers dos anys sinó també començar a fer previsions sobre com aniran els dos darrers. Avui em ve de gust xerrar sobre ERC.

ERC va començar pregonant d'una manera més aviat agosarada que amb ells arribaria la netedat política. No han aconseguit que empaperar CiU (tot i compartir moltes ganes de fer-ho amb el PSC) i tampoc no han donat gaire alegries en el camp de la netedat política: l’aparició d’Oleguer Carod com a alt càrrec, la intenció que l’oficina contra la corrupció depengui no només del Govern sinó d’algú del seu propi color polític ...

L’obra de govern és discutible per definició, però un dels punts febles de l’executiu presidit per Maragall ha estat que no ha sabut vendre la seva acció en cap moment. La gent, l’únic que ha escoltat a les notícies han estat discussions sobre l’Estatut i marrons com el del Carmel. En què s’ha notat a la pràctica l’aportació d’ERC al govern catalanista i d’esquerres? Crec que ningú no ho sap.

El tercer i darrer aspecte que vull comentar és el de la imatge pública. Van començar amb el desastre de Perpinyà. Naturalment, Carod va posar les millors intencions; naturalment, la COPE és mala malíssima i va exercir de tal. Però calia ser molt babau per a caure de quatre peus d’aquella manera.

El pitjor, però, és que no han après. ERC s’ha apuntat a totes les baralles possibles amb els seus socis de govern. Igual pensen que el fet que CiU estigui fent-ho malament com a força d’oposició els treu mèrits a ERC i volen compensar-ho una mica. I darrerament han recuperat l’esperit cridaner que va portar l’Àngel Colom a la formació. Si algú pensava que podien aprofitar la seva presència al Govern per a guanyar una reputació de moderació i responsabilitat, crec que ha quedat ben decebut.

Hi ha possibilitats de canvi? Ho dubto. Més aviat crec que la seva estratègia ara és compensar la posició radical del PP amb un discurs igualment radical. Entenc que Rodríguez Zapatero s’ha adonat d’aquest perill i és per això que darrerament li ha donat un parell d’avisos públics a veure si rectifiquen. De totes maneres, la gent d’ERC té cap, capacitat d’anàlisi i llibertat d’elecció, ja que no s’han casat mai amb ningú. El camí que decideixin fins les properes eleccions catalanes el poden decidir lliurement, i això en política ja és molt.

Salut i sort, Ivan.