El orfanato
Ho diré per endavant per no enganyar ningú: ho passo molt malament amb les pel·lícules de por. Encara que sé que és ficció, que el monstre és de llautó i el que està devorant no és una pobra nena sinó una nina, jo pateixo molt. Per a que us feu càrrec: vaig aconseguir veure una obra mestra com Alien al tercer intent. Dissabte vaig passar por de debó. No vaig tenir cap mena d'escrúpol en amagar-me sota el xal de la Vio, davant la divertida mirada de Nunuki.
El Orfanato és un film de por de factura clàssica. Res a veure amb les xominades americanes destinades al públic adolescent, on una intriga molt rudimentària està adobada d'ensurts i alguna escena escabrosa. L'opera prima de Juan Antonio Bayona crea perfectament, i en aquest ordre, un escenari inquietant, una situació angoixant, i trama que atrapa l'espectador fins a l'instant final. A hores d'ara segurament ja coneixeu més detalls de l'argument. Jo us recomano que si aneu a veure la pel·lícula no n'intenteu esbrinar cap per endavant.
Punts a favor de la peli: gairebé tots. El debutant Bayona aconsegueix donar-li un ritme viu i pausat que li escau molt bé: el film no s'allarga innecessàriament i l'espectador pot copsar perfectament el pas del temps. El muntatge (atenció a les escenes al bany, a la festa, durant el joc, i a l'amagatall) és espectacular. Al darrera de tot hi ha Guillermo del Toro posant experiència en fer-ho passar bé amb pelis de por. Tècnicament El Orfanato és perfecta: iluminació, ambientació, fotografia, disseny artístic, ... no trobes cap pega enlloc. I el detall gore és extraordinari. Hi ha un moment en que Montserrat Carulla llueix una màscara perfecta.
I continuu parlant dels actors. Actuacions mesurades, que retraten perfectament estats d'ànim versemblants i que submergeixen l'espectador a la història, fent-lo patir encara més por. Crec que sentirem molt a parlar de Fernando Cayo, extraordinari igual que Belén Rueda. Ella, però, ha de decidir ràpidament si s'encasella com l'Emily Watson espanyola (nasía pa sufrir) o si prova a canviar de registre.
Acabo amb tres reflexions breus inspirades pel film. Primera: és mentida que el cinema espanyol no pugui competir amb la bèstia hollywoodenca. El Orfanato no només està arrassant a taquilla sinó que ja ha venut els drets per a que els americans facin més negoci. Això si, calen talent i inversió empresarial.
Segona, orfanato y orfelinato són sinònims. Ho diu la wikipedia.
Tercera: com a tota pel·lícula, els crèdits comencen esmentant els que posen els diners. En aquest cas, la llista ve encapçalada per l'Institut Català de Finances i TV3. No em consta que a cap lloc l'hagin estrenada doblada al català (a Déu gràcies!). Està bé que es recolzi la producció cultural catalana en castellà. Estaria també bé que a la resta d'Espanya s'enteressin que ho fem.
Salut i sort,
4 comentaris:
No la he visto , es que las de miedo me dan mucho miedo los gremilins me dieron miedo en su momento .
Sobre el cine español , quiza una peli o dos pueden competir , pero es que cada semana se estrenan cinco o seis , la industria del entretenimiento esta en manos americanas , quien puede decir cinco directores vivos italianos , cuatro grupos de pop alemanes o siete escritores griegos actuales , poca gente . Esta es una guerra perdida y pronto no existira una vision del mundo eurpea , porque el proteccionismo esta mal visto , les parece sectario y nacionalista .
A nivel España / Cataluña hay un problema serio y es mucha gente en España piensa : Si lo pueden hacer en castellano porque lo haceen en catalan y rechazan el producto . Parrot ya no gira por España .
Francis, em temo que barreges dos temes interessantíssims. Un, el conflicte català-castellà, que deixo per un altre dia (però no abandono); l'altre, la competència cultural.
Jo no crec que la guerra estigui perduda. El que cal és assumir que ess tracta de competència econòmica i industrial. Cal talent creatiu, esforç i risc empresarial i capacitat de gestió. Exemples de com competir: Cinema Paradiso, La vida es bella, Los otros, El orfanato, Amelie, El libro negro, etc.
¿Què tenen Cesara Evora o Johnny Clegg que no tinguessin Maria del Mar Bonet o El Último de la Fila? Una companyia discogràfica al darrera disposada a invertir (arriscar) un munt de diners per tal de guanyar-ne un munt molt més gran.
Com diu el Jaume, és la meva opinió.
Si pero Cesara Evora y Maria del Mar Bonet si tiene un publico , como Savall pero un publico adulto , el problema que yo veo es la cultura popular basica , luego hay unas minorias que pueden ser miles de personas y que ven cine europeo escuchan musica de un minimo de calidad , pero eso industrialmente es marginal , el cine ya es un negocio global : triologia , cromos video juegos... puedes colar alguna joya pero eso no es el NEGOCIO .
Si yo tengo dos hijos y hacen una triologia de spiderman , han pillado a toda la familia durante cinco años , si voy a ver una pelicula de Claude Chabrol son 12 euros dos personas una tarde .
El tema castellano/ catalan no lo veo tan diferente , es decir el castellano ejerce en España la misma presion de negocia que el ingles en el mundo occidental y asi hay tios que hacen un disco en catalan y les preguntan la razon , como diciendo hazlo en castellano y ganaras mas pasta .
Francis, et contesto amb exemples:
El libro negro és una excel·lent pel·lícula en holandès, que ha assolit prou èxit arreu del món. L'holandès és un idioma globalment minoritari, igual que el suec (Pelle el Conqueridor).
La decisió de fer un sol film i no una trilogia a partir del personatge d'Alatriste pertany exclusivament als seus promotors, director i productor principalment.
La decisió de vendre les sales d'exhibició a filials de les majors americanes, fenòmen que ha passat a tota Europa des dels anys 30 del segle passat, és responsabilitat del venedor i dels governs que sorprenentment no han defensat la indústria pròpia.
Tornant a El Orfanato, ja veurem quina recaptació tindrà en el seu moment la versió americana, igual que podem comparar Abre los ojos amb Vanilla Sky.
Posa talent i diners, com ho va fer el Depor, i optaràs a guanyar la lliga; queixa't que el teu veï és molt gran i no facis res més, i l'any que ve continuaràs queixant-te.
Salutacions.
Publica un comentari a l'entrada