Barça 4, Udinese 1: L'escuma continua pujant

Avui tothom celebra la contundent victòria assolida anit davant d'un equip que va jugar mig partit amb un jugador menys. És cert que es van veure jugades, la majoria individuals, de mèrit i que el rival era prou apreciable com per a que l'examen sigui significatiu, però continuu sense veure que tinguem un gran equip. La primera part va ser vibrant, vam marcar tres gols i van haver nombroses oportunitats més. Però alhora, a la defensa li costava Deu i ajuda treure la pilota de manera controlada. Just el dia que teniem el mig centre més tècnic, els defenses van haver de xutar a allunyar la bimba més que mai. Part important és mèrit de l'Udinese, un equip que em va fer una magnífica impressió, molt millor que la que em va deixar el Werder Bremen; però part també és un problema del propi equip, que moltes vegades semblava partit per la meitat. La segona part va ser molt i molt fluixa. Els jugadors continuen fent la guerra pel seu compte, menyspreant les bandes i moltes vegades sembla que vagin de sobrats. Aquesta excessiva relaxació ahir només es va traduir en unes quantes pèrdues de pilota i el primer gol, però al davant d'un altre equip que no perdoni al davant això ens costa el partit. Mencions especials: Eto'o: continua sent qui fa més kilòmetres i qui té més clar com s'ha de jugar el partit. El millor. Messi: ahir no va demostrar res, però va divertir força. Mantinguem un alt nivell d'exigència amb el noi, que si no es perdrà com algun altre de la pedrera que va cobrar un cabàs de diners abans d'hora. Ronaldinho: la majoria de vegades va rebre la pilota d'esquena a la porteria contrària, sense poder aprofitar la seva velocitat. Aquest paper l'hauria de jugar un altre, que fos el que llencés el brasiler en carrera. Belleti: en baixa forma mental. Des que era infantil segur que sap defensar els còrners, el d'ahir al primer gol és inexplicable. Udinese: un equip molt ben parit. Disciplinat, fort, dur, ràpid, amb les idees molt clares i mentalment també fort. El meu favorit per a segon de grup (de moment, encara no he vist els grecs) i un temible enemic per qui se'l trobi als vuitens de final. El president de l'Udinese: un imbècil. Deixar a casa el teu actiu més valuós el dia que més el necessites és quelcom que només fan els bojos i els genis, i els darrers resultats de l'equip no fan que sospiti de la seva genialitat ... Salut i sort, Ivan.