Sharon and my Mother in Law

Aquest llibre l’ha escrit una senyora que viu a Ramallah, i explica detalls de la vida quotidiana sota l’ocupació israelí. No és una novela ni un assaig, més aviat és un recull d’anècdotes i vivències, que pretén mostrar l’absurd de la situació en que viuen moltes persones a aquell tros de terra que aquí anomenem Cisjordània. Per a fer-vos una idea del to del llibre, llegiu la següent cita:

“Perhaps one day I may forgive you for putting us under curfew for forty-two days, but I will never forgive you for making us live with my mother-in-law for what seemed, then, more like forty-two years.”

Com podeu veure, l’autora s’arma amb el sarcasme, el bon humor i la ironia. El llibre no pretén ser imparcial (no ho és) ni explicar el perquè d’una situació. Pretén (i ho aconsegueix) fer riure, somriure i indignar el lector a base d’explicar les peripècies que ha de passar l’autora per anar a fer la comprar, visitar amics, anar de turisme a Sharm-el-Sheik. Dóna pinzellades significatives de la vida gens normal de gent molt normal en un entorn absolutament esbojarrat.

Qui és Suad Amary? Una dona filla de palestins que va nàixer a Damasc, ha viscut a Europa, Orient Mitjà i Estats Units i, en contra de tota lògica, un dia va decidir anar-se’n a viure a la terra on van nàixer els seus avantpassats. És una arquitecte reconeguda i va ocupar càrrecs de responsabilitat al govern d’Arafat, arrivant a participar a les converses de pau a Washington entre el 1994 i el 96. M’ha agradat l’estil directe i sense contemplacions. Ni fa servir figures retòriques ni frases llargues i elaborades. L’escriptura és senzilla com la vida que pretén viure. A més fa incrustacions d’àrab dins del text en anglès, suposo que més perquè determinades coses les sents (en el doble sentit) en una sola llengua per molt que sigues políglota, que no pas com a reivindicació identitària. M’ha agradat també la seva sinceritat: en més d’una de les seves peripècies ella mateixa queda retratada. Hagués preferit que hagués inclós més personatges, que oferís un ventall més ampli del panorama vital que viu, especialment dels israelians, però això potser hagués desviat el llibre del seu objectiu. En tot cas, està clar que m’he quedat amb ganes de més. La fitxa del llibre i més informació les podeu trobar al web de l’editorial Random House. Salut i sort,

Ivan.