Wildflower
Sheryl Crow
Wildflower
Música pop agradable. No és un àlbum memorable ni original: es podria haver anomenat perfectament C'mon, c'mon Vol.2.
La Crow ha juntat un conjunt de cançons amb l'equilibri just entre melodia i alegria, molt adient per acompanyar-te durant una tarda de treball, un viatge en cotxe o un diumenge al matí mentre llegeixes el diari. És el mateix que dic quan malparlo dels darrers àlbums d'Eric Clapton, però a la xicota de Lance Amstrong no li podem demanar el mateix que a Slowhand.
L'estil continua sent el mateix: pop adobat de guitarres elèctriques que li donen un toc lleugerament rock, un so molt proper al que durant els 80 s'anomenava AOR. Les cançons més destacades són I Know Why, la que obre el treball amb uns arrenjaments de corda (sintetitzada J) que combinen molt bé amb el seu treball vocal; Lifetimes, pop senzill ben decorat i sense pretencions; i Live It Up, el presumible single ple de ritme i que recorda moltíssim l'anterior treball de l'antiga corista de Prince.
Salut i sort,
Ivan.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada