Els EUA han perdut el 30% de les armes lleugeres repartides a l'Iraq

Llegeixo a El Periódico que els EUA han perdut el 30% de les armes lleugeres repartides a l'Iraq.

Cada cop em sembla més evident que el desastre que estan patint els Estats Units a l'Irak és degut en gran part a la incompetència dels seus comandaments, més que no a l'habilitat dels seus enemics.

Ha hagut errades gravíssimes en la planificació estratègica (no tenien res pensat per un cop haguessin enderrocat Saddam Hussein), en la gestió diplomàtica (a diferència de la Guerra del Golf), en la gestió de la informació i les relacions públiques (els cauen bastonades per tots costats), en la gestió dels recursos humans (tant dels militars com del personal de seguretat subcontractat) i, pel que ara es veu, també en la gestió del material.

S'apleguen causes diverses. Primerament, l'eufòria d'haver-se convertit en superpotència única i les victòries militars a Panamà i contra Irak en el mandat de Bush pare han portat la intelligentsia conservadora a oblidar les lliçons que tant durament van aprendre als arrossals de Vietnam del Sud.

A més, les forces armades nordamericanes no sembla que estiguin en el seu millor moment de forma. La qualitat de l'armament i el volum d'efectius no tenen rival enlloc del món, però pel que sembla els seus comandaments no aguanten la comparació amb els seus predecessors. Colin Powell, que a més d'home intel·ligent coneix molt bé la casa, ho devia de saber perfectament quan defensava aferrissadament que per guanyar efectivament la guerra calia emprar tots els recursos disponibles des del primer moment. Guanyar per aplastament de l'adversari i dissimular les pròpies mancances.

El fet que el comandament suprem estigui en mans de Bush fill també té la seva importància. M'imagino que aquest home, conscient que el seu cervell no és a l'alçada del seu càrrec, es deixa influir per diversos col·laboradors i que aquesta successió de bons consells el porta a canviar el rumb de la nau bastant sovint. Si vas canviar de destí, inevitablement hauràs de passar per alguna estació intermitja no prevista, possiblement alguna que no t'agradarà.

I finalment, hi ha la qüestió del lideratge moral. Per a que un exèrcit sigui un arma eficaç, és condició no suficient però si imprescindible que els seus soldats estiguin disposats a deixar-s'hi la pell. Això, per molt que diguin, no va implícit en el contracte. Has de convèncer la tropa no només que fan el que és correcte, sinó que és imprescindible fer-ho i que si no assoleixen els objectius marcats cauran grans desgràcies sobre el seu país, les seves famílies, els seus companys de regiment, ells mateixos.

Creieu que els soldats destinats a l'Irak es creuen el que els diuen els seus comandants? Si qui ha d'arriscar la vida sospita que ho fa per a que guanyin diners els amics del senyor que decideix que equipar-los amb vehicles blindats és massa car, malament anem.

I el pitjor de tot és que no es veu manera de poder marxar i que el caos que hi quedi no sigui pitjor del que ja hi ha ara mateix.

Salut i sort,