Oh My Nola

Sembla que l'huracà Katrina va tenir conseqüències psicològiques importants als EUA. A molts els va costar d'entendre que la primera potència del planeta tingués una reacció gairebé tercermundista davant d'una catàstrofe natural, i això ha provocat una certa depressió, molt curta perquè també són molt orgullosos i estan molt pegats del seu país. Una de les reaccions al Katrina ha estat aquest àlbum, on Harry Connick Jr. ha volgut retre homenatge a la seva ciutat natal, Nova Orleans.

Ja fa un temps que hi ha evidències que el polifacètic Harry Connick Jr. ha deixat de voler ser la reencarnació de Frank Sinatra. També hi ha indicis que està esdevenint un músic molt important en la vesant jazzística més encarada cap a l'espectacle i menys cap a l'art. Per entendre'ns, després d'haver-se dedicat als musicals de Broadway, Harry Connick Jr. ens proposa un CD amb setze cançons, tres de pròpies i la resta de mestres i clàssics del jazz de Nova Orleans, on no només trobem un compendi del génere, sinó molt bona música.

Quan un cantant de jazz fa un àlbum ple de clàssics la sospita evident és que l'escoltarem com ell s'escolta la seva magnífica veu. Doncs no. Harry Connick Jr. ha parit un àlbum on el so de les big bands sóna millor que mai, on el protagonisme no és de cap solista, sinó de l'orquestra. Grans dosis d'entusiasme i un recull de partitures impresionants fan la resta. L'àlbum es centra com he dit en el jazz de les big bands, ple de swing i de trempera, però trobareu també bocins de bop, soul, rythm'n'blues, dixie, i de pop.

Oh, My Nola és molt engrescador, vitalista, optimista, traspua alegria ànsia per menjar-se el món. Un CD a tenir molt en compte.

Salut i sort,

Harry Connick Jr.
Oh, My Nola
Columbia, 2007.