Otel·lo
El Teatre Lliure ofereix una versió francament atractiva del clàssic shakespearà.
A mi aquest muntatge m'ha agradat molt perquè reforça el caràcter animal, instintiu dels sentiments que pateixen els protagonistes del drama. Per a història de conspiracions i embolics cortesans portats amb finezza ja tenim Les liaisons dangereuses. Shakespeare va escriure sobre sang, fetge i sentiments desfermats.
El muntatge és modern sense ser irreverent. L'escenari tant pot estar inspirat en una fàbrica abandonada com en un bunker. El vestuari és contemporani i sensual, que accentua la carnalitat de l'amor en el cas de les dones i la marcialitat i les virtuts masculines en el dels homes. Tothom acaba sent presa del seu propi parany.
Els dos elements més controvertits del muntatge han estat, per mi, dos encerts. Mitjançant imatges de video podem contemplar els somnis i els malsons dels personatges principals. Una ballarina inexplicable comenta el pas dels personatges per l'obra i transmet la sensació d'irrealitat que traspua la situació si la mires fredament.
Els actors ho fan prou bé, tot i que la part final del moro no és del meu gust, que me l'imagino més rabiós i menys derrotat, però la interpretació és magnífica.
Encara hi sou a temps.
Salut i sort,
Ivan.
De William Shakespeare
Adaptació i direcció Carlota Subirós
Teatre Lliure
Sala Fabià Puigserver
6 d'octubre del 2006
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada