Alpiste o pernil
Cuando en mi dura profesión de reporter Tribulete he de asistir a una rueda de prensa en la que después nos echan alpiste a los periodistas para que estemos contentos, siempre deseo con afán que en el cutresoborno con el que nos intentan comprar haya un buen jamón.
El meu amic Alfred, que és periodista, té una deliciosa vena cínica. Més enllà de l'anécdota de la composició de l'aperitiu, el seu comentari em fa reflexionar sobre les relacions entre la premsa i aquells que viuen d'alguna manera gràcies als mitjans de comunicació: polítics, artistes, esportistes, etc.
Per exemple, fixeu-vos en la premsa esportiva. Necessiten les confidències d'aquells que són dins d'un vestidor, per a poder explicar el que allà dins s'hi cou; Fan servir la seva imatge per a promocionar la publicació, mai directament, però si venent la caçadora de tal jugador o publicant una foto de tal altre que ja té la promo que s'adjunta amb el diari;i després ens informen amb total objectivitat sobre quins són els bons i els dolents de la plantilla. Naturalment, no escriuren a favor d'aquell que concedeix més entrevistes o explica més interioritats en petit comite; ni deixen a caure d'un burro aquell que no ho fa. Naturalment.
Però els jugadors, els tècnics i els diferents clubs participen també d'aquest ecosistema. Forma part del sector. Uns publiquen el nom del jugador que no interessa i quan l'altre ha fitxat el que si que interessa, aleshores són els primers en poder-lo entrevistar. M'ho invento, naturalment.
No m'enrotllo més: cal ser molt crítics amb els diaris i saber llegir entre línies. Si a l'esport és cert, imagineu-vos a la política ... I quan millor sigui el pernil, més perill.
Salut i sort,
3 comentaris:
Si pero ahora con Internet las personas nos hacemos nuestro diario , vamos dando saltos de un diario a otro y cada vez les costara mas vender la moto , este año que me he metido de forma intensa en el mundo de los blog me he dado cuenta que la calidad de lector es mucha mas que la de los diarios , gente como el Capita anciam , los comentaristas del Foix blog a este tipo de publico no lo engañas , tienen un criterio muy solido y con los años esto sera mas acentuado , el hecho de que un periodista diga algo y tenga 40 comentarios diciendo que eso es una tonteria y que las cosas son asi o asa por esta u otra razon hace que el panorama sea otro .
Em sap greu no estar d'acord amb tu.
Com molt bé dius, el canvi és tecnològic, no social: canvia la manera de comunicar, però no les persones.
Els que estem ficats en el món dels blogs som una minoria, dins de la qual les opinions raonades i fonamentades també són una minoria, i la majoria són intervencions cridaneres (recorda Can Perarnau).
Fins a quin punt una minoria del mercat pot forçar un canvi substancial en la qualitat dels mitjans d'informació? Sóc molt escèptic.
Salutacions.
Minoria ? en el AVUI DIGITAL hay un monton de comentarios despues de las noticias , los diarios de papel tambien los compra una minoria , creo que las personas que compran periodicos no son muchas y seguramente seran las primeras en llegar a Internet , esto es muy nuevo pero en 10 años creo que el panorama sera diferente . Sobre el PERARNAU BLOG el futbol tiene esto , es dificil que la gente se comporte .
Publica un comentari a l'entrada