dimecres, de juny 13, 2007

Catalunya 5, Espanya 3

És possible que ara el Món s'acabi per culpa d'aquest partit, però jo no ho crec.

Hi ha unes quantes coses que no entenc. Com per exemple, perquè aquesta sel·lecció espanyola no és representativa. O perquè els organitzadors van confondre l'himne espanyol amb el God Save The Queen. Suposo que els iacutians són tant mal organitzadors com els australians, però en qualsevol cas no passa de ser una anécdota ridícula.

El fet que Catalunya hagi guanyat Espanya en un partit de futbol sala no li canviarà la vida a ningú. Això no és un Barça-Madrid i no es mouen milions. El que no m'explico és que s'estigui muntant un altre sidral per això. Realment, els polítics tenen ben poca feina, que es dediquen a aquestes qüestions tant trascendents ...

I és que jo sóc de ciències, o sigui que només m'empasso allò que em raonen molt detalladament. Potser perquè les matemàtiques no enganyen, potser perquè només tinc una capacitat massa limitada per entendre les coses, però necessito una certa dosi de lògica per entendre el que m'expliquen. I aquí em trobo en que si un grapat d'espanyols juga contra un altre grapat d'espanyols que es diuen Bargas a Toledo, està bé; però que si juguen a Rússia i contra uns altres espanyols que es diuen Catalunya, està malament. No arribo. Ho sento, però no arribo a comprendre-ho.

I esperat a que entrin en acció el trio identitari Xavier Rivera, Alejo Vidal-Quadras i Alberto Fernández Díaz. Tantes bufetades verbals que s'han emportat CiU i ERC per repartir carnets de catalanitat segons ells, ara resulta que el PSOE diu qui és prou bo per jugar en nom d'Espanya i qui no.

Escolteu, acabo de tenir una idea collonuda. Igual el que cal és això: muntar una competició entre sel·leccions espanyoles de futbol, de sala i del de debó, per a veure quina és prou bona per anar a jugar els Mundials i les Eurocopes on sempre partim com a favorits i mai no guanyem més que somriures condescendents. Igual així fariem alguna cosa més lluïda ... Clar que els de futbol sala si que són campions del món, com els de bàsket i hoquei sobre patins i waterpolo, i com ho van ser els d'handbol. Potser és que els que juguen a bàsquet, a handbol i a altres esports minoritaris no són tant espanyols com els futbolistes? Deu de ser això, perquè la perenne excusa del fracàs de La Roja és la manca de cohesió nacional. Però no em feu cas, que jo sóc un nacionalista excloent i identitari, estic tancat al món i per tant no tinc un criteri fiable.

I si tant d'interés nacional era el partit, bé el podien haver donat per televisió, no? Per una vegada que guanyem un derbi ...

Salut i sort,

2 comentaris:

´´ ha dit...

a mi me molesta el concepto seleccion ,si todos somos españoles o catalanes porque solo pueden jugar unos pocos , eso es discriminación y encima no aciertan porque nunca ganan , hay que jugar todos un rato y por turnos , este pais no es serio .

Ivan ha dit...

No hi ha dubte que un equip nacional amb el teu criteri seria perfectament democràtic!

Salutacions.