Piratas del Caribe: En el fin del mundo

La tercera entrega de la trilogia és una de les pel·lícules que més m'ha decebut, i probablement una de les 10 pitjors que he vist en la meva vida. La primera és un excel·lent film d'entreteniment; la segona és molt més infantil i l'èmfasi passa de l'acció a la comèdia; en aquesta el que importen són els efectes especials.

I mira que ho tenien ben fàcil: bons actors, personatges ben definits, secundaris amb personalitat, un munt de diners per a ambientacions, paissatges, decorats, maquillatge i efectes especials, la campanya de màrqueting ja feta amb les dues primeres entregues, i ves per on, es van quedar sense un duro per pagar un guionista decent.

I és que la trama de Pirates of the Caribbean: At World's End no hi ha per on agafar-lo. Ni s'explica, ni s'entén. Només hi ha una acumulació de situacions pobrament encadenades i malament resoltes. Qui ha aprovat el guió ha tingut al cap més les imatges que es veurien a la pantalla (n'hi ha moltes de molt plàstiques) que no l'interès de la història o com resoldre les situacions. La trama es va complicant amb diferents branques i el que podia haver estat una intriga apassionant acaba sent un embolic sense sentit. Quan només portes hora i mitja de film (dura 168 minuts) comences a demanar que acabi la funció. En definitiva, un desastre.

Què podem salvar de Piratas del Caribe: En el fin del mundo? La guapíssima Keira Knightley, els efectes especials d'Industrial Light & Magic, la banda sonora (en parlaré en un altre article) i pinzellades dels altres actors. El millor: l'espectacular cameo que es marca Keith Richards, tot un encert. Això si, si la veieu, que sigui al cinema: si més no, gaudireu dels efectes visuals en pantalla gran. I espereu-vos fins que acabin els crèdits, perquè també ara hi ha una escena amagada.