dijous, de desembre 07, 2006

Adéu a dos amics

Ahir vaig estar passejant pel centre i em vaig emportar un doble disgust. Dos dels meus llocs favorits han desaparegut.

El primer és The Clansman, pub escocès del carrer Carassa on a banda de tastar cerveses negres i roges que no acostumes a trobar enlloc més es podien seguir les lligues anglesa i escocesa de futbol i, sobre tot, el rugby internacional. Durant molts anys he començat l'any revisant el calendari del Cinc Nacions (ara són sis) i reservant els dissabtes a la tarda per anar al Clansman. El Kitty O'Shea em queda un pèl lluny i al Michael Collins es genera massa escàndol. The Clansman era un pub petit, en forma de tub i amb una llum càlida i molt tova, que afavoria les converses animades i a cau d'orella.

La història dels principals clans escocesos pintada a les parets, l'exemplar del Metropolitan per a que tothom el pugués agafar, els cambrers de les illes, i tots els aficionats a rugby que ens trobavem any rera any: aquell anglès grassonet amb el cabell blanc, les dues professores d'anglès, les colles de francesos, ...

All those moments will be lost in time, like tears in rain.
-- Blade Runner.

I l'altre amic que ens ha deixat és la Llibreria Tartessos, del carrer Canuda al costat de la plaça Vil·la de Madrid. Era la llibreria ideal per anar a remenar llibres, veure l'exposició fotogràfica, passar una bona estona i deixar-te uns quants bitllets. Sempre tenien posada música clàssica o new age. Havia una època en que era un clàssic passar primer pel carrer Tallers, segurament per Discos Castelló i després anar a Tartessos. El propietari, si no havia cua, em demanava quins eren els compactes que havia comprat. A ell li agradava especialment Philip Glass, Nyman el trobava massa repetitiu i pla.

Les fotos en blanc i negre, el munt de llibres de fotografia i també de cinema, la secció infantil, la taula de llibres de poesia, el moble de llibres de música, la taula de l'entrada amb llibres de filosofia i assaig ...

Things we most love from life are the things that fade.
-- Heaven's Gate.

Salut i sort,
Ivan.

1 comentari:

Anònim ha dit...

No em diguis que tant l'un com l'altre han estat substituits per franquícies de fabricants d'entrepans o botiguetes de roba fashion.
Pena...