Rockin' in the Free World

Els U2 i els Pearl Jam es van juntar a l'escenari i en van tocar una de Neil Young, Rockin' in the Free World.

Bono va batejar la banda com U Jam, nom no gens original però que sóna bé. He buscat per internet a veure si havia res més que haguessin tocat junts, però tothom (Jordi Tardà; aquest blog; aquest diari australià, on podeu veure algunes fotografies; o el Channel V també australià) menciona només la interpretació de Rockin' in the Free World, o sigui que suposo que el que va passar és que Bono, Larry Mullen i The Edge van sortir a l'escenari en els bisos de l'actuació dels Pearl Jam dins del festival Make Poverty History i van tocar només aquesta cançó.

Tot i que la Wikipedia explica un origen polític i patriòtic de la cançó, hi ha molta ironia i crítica en el seu si. D'entrada, la lletra (que podeu trobar en castellà aquí) parla més aviat dels problemes que es pateixen a l'interior dels Estats Units que no pas de les seves relacions internacionals. Per altra, la violència (Crime in the City), el medi ambient (Greendale), o les drogues (The Needle and the Damage Done) han estat de sempre temes objecte de l'interès i el talent compositor de Neil Young. Tot i que després dels atemptats de les torres bessones va haver-hi ràdios i gent que intentaven associar aquesta cançó a l'atemptat i fer un ús patriòtic, Neil va preferir interpretar Imagine (sí, la de Lennon) al concert d'homenatge a les víctimes.

Moltes vegades s'ha associat a Neil Young amb posicions republicanes i conservadores, com per exemple quan va fundar Farm Aid, quan va lloar la política exterior de Reagan o quan va afirmar que per a defensar la llibertat calia fer alguns sacrificis, recolzant l'actual llogater de la Casa Blanca. Però, tant lletres com aquesta com àlbums com Living With War ens mostren un pensament polític no tant dretà. Classificar la gent és un esport molt difícil i m'imagino que li haurà fet gràcia que aquest cover hagi estat a un festival d'aquest caire.

Rockin' in the Free World va aparèixer per primer cop al seu àlbum Freedom, autèntica obra mestra, on obre el CD amb una versió acústica i el tanca amb una d'elèctrica, a quina millor. Si no teniu aquest CD no sabeu el que us perdeu, però us podeu fer una idea de com sonen les versions originals del tema veient aquesta altra interpretació acústica en directe, o el videoclip original, de la versió elèctrica (les imatges del qual, per cert, recolzen la interpretació social de la lletra).

La versió dels U Jam no està gens malament. Qui més cops n'ha fet covers és Pearl Jam precisament, tot i que gent com Joe Satriani, Jon Bon Jovi, grups amateurs i aficionats diversos també l'han tocada.

Que ho disfruteu.

Salut i sort,
Ivan.