La ruta de l'Orient

Jordi Savall, acompanyat de La Capella Reial de Catalunya, Hesperion XXI i la seva dona Montserrat Figueras, va oferir un interessantíssim concert avui fa una setmana a Santa Maria del Mar.

En contra del que marca la tradició nadalenca, no era el Mesies, que també figura en el repertori discogràfic del músic igualadí, sinó d'un recull anomenat La Ruta de l'Orient en el temps de sant Francesc Xavier, consistent en la combinació de música sacra renaixentista amb música tradicional japonesa i índia, recollint així les principals influències musicals que (es suposa) va rebre el sant portuguès. És per tant un viatge tant geogràfic com en el temps com alhora en la tecnologia musical. Prèviament al concert, els músics extrangers convidats (quatre japonesos i Ken Zucherman, un americà que és un reconegut solista de sitar i instruments tradicionals indis) van estar comentant (en japonès i anglès, traduïts pel mateix Savall i un traductor) diversos aspectes dels seus instruments: la tècnica interpretativa, el sentit espiritual que tenia per l'aristocràcia japonesa de l'època i la diferent construcció dels instruments, tant pel que fa al material (fustes diferents) com la manera de tallar-lo, el que fa que per exemple les seves flautes tinguin una sonoritat més ampla i rica que les europees. Pel que fa al concert en sí, sensacional. Si et va el rotllo de la Música Antiga, naturalment. Una mica de cant coral, una mica de cançons animades (en aquella època era normal que els pelegrins es volguessin animar després d'haver fet un llarg viatge en condicions difícils), i molt lluïment de la Figueras, que va cantar el Cant de la Sibil·la d'una manera força emocionant. I la música oriental? Doncs creant interludis entre les peces occidentals més llargues i aspres. El que en principi no havia de lligar, resulta que tant musicalment com escènicament (un músic japonès amb el vestit tradicional tocant i caminant per enmig de la nau resultava d'allò més suggerent) combinava a la perfecció. Un torrent d'espiritualitat, misticisme i evocació de la Història va esdevenir a l'esglèsia. L'escenari és gairebé perfecte. Nosaltres estàvem al costat d'una estufa i com podeu imaginar-vos jo em rostia i Yolanda estava pelada de fred. Però això, un vint-i-dos de desembre té poca solució. El minso que era l'escenari, en canvi, tinc la impressió que es podia haver treballat millor, perquè si bé La Capella Reial els vam poder veure, l'actuació (impressionant) d'Hesperion XXI va resultar gairebé clandestina, al quedar el grup tapat per l'escenari aleshores buit on feia un instant havia actuat el seu conjunt germà. L'any musical acaba la mar de bé. Salut i sort, Ivan.