Justicia per Tous

Com que suposo que tots us heu enterat de la notícia, no explicaré què va passar el passat cap de setmana a la finca dels Tous.

Tinc una amiga que és psicòloga i que em té classificat com de ment lògica. Jo no n'estic pas segur, de ser tant lògic, però reconec que en casos com aquest el millor és deixar les vísceres a banda i pensar amb el cap, que per alguna cosa el tenim.

I el cap em diu que el que hi ha és que algú ha mort d'un tret de bala. La policia ha agafat a qui ha disparat el tret i, com que el fiscal ha apreciat indicis d'haver vulnerat la llei, l'ha posat a disposició del jutge. I un jutge és qui té la potestad i la capacitat de jutjar, a diferència del que passa a les dictadures, on es fa el que mana el Pinochet de torn i la garjola s'emplena de qui decideix el dictador (que no necessàriament coincideix amb qui ho mereix).

És discutible si la presó ha de ser incondicional o ha d'haver una fiança, i la quantia de la fiança, però que això ho ha de resoldre un jutge a mi em sembla impepinable. I l'editorialista de El Periódico opina com jo.

Un tema completament diferent és si hi ha dret a que un delicte es jutgi al cap de dos o molts més anys, si és justificable que segons quins mangantes puguin campar pel carrer i no pagar pel que han fet, que no els puguem demanar raons als jutges de segons quines decisions, i que el ciutadà normal té una sensació (crec que molt justificada) d'estar desamparat.

Però el camí per arreglar-ho és que la justícia sigui eficaç i ràpida en el proper cas que sorgeixi. Per exemple, aquest.

Salut i sort,
Ivan.