Careless Love
La Madeleine Peryroux està considerada com la hereva actual de Billie Holiday. Hi ha herències que més val no rebre-les.
I és que la llegenda de la Holiday és una càrrega molt feixuga per a qualsevol que vulgui comparar-se. No sé si l'interès del seu agent i la seva discogràfica per a comparar-la amb la -per mi- millor veu femenina de la història del jazz és compartit per la Madeleine, però la qüestió és que la noia edita aquest any el seu quart àlbum, Half the Perfect World, que encara no he pogut escoltar.
El que si he pogut gaudir és el seu anterior treball, Careless Love, on la Peyroux dóna bona sortida a una dotzena de cançons de blues. Com la Holiday, l'etiqueta del jazz és inexacta. O la frontera entre gèneres, estúpida. El que compta és que la música és càlida, tranquil·la i dolça, i que la cantant, acompanyada d'una banda sòbria i eficaç, embolica les tonades en una veu de vellut que no té arestes, que acaricia la melodia i t'acompanya de viatge per un jardí assolellat on no hi ha més preocupacions que aquella parella que no et fa cas o l'ampolla de bourbon que s'ha acabat.
Paga la pena. En els temps que corren, no hi ha gaire CDs dels que es pugui dir això. Si li voleu fer un tastet, podeu escoltar l'àlbum de franc a la seva pàgina oficial.
Salut i sort,
Ivan.
Madeleine Peyroux
Careless Love
Rounder, 2004.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada