Líban, un any després

Ara fa un any, si fa no fa, estàvem viatjant pel Líban.

He vist a la televisió i a alguns diaris imatges de llocs per on vam passar. El País va publicar a la portada de la seva edició digital la foto d'un lloc de la Corniche de Beirut on havia caigut una bomba, deixant un forat on cabia un elefant. Des d'aquell punt, aproximadament, la Yolanda va fer una foto preciosa d'uns nens que prenien el bany a la platja, un contrallum espectacular. No us puc explicar la tristesa que em provoca veure com pateix un país per on hem passat i del que guardo un bon record. Un lloc on vam voler anar gràcies a la bona fama que li van donar uns quants viatgers amb els que vam coincidir a Síria i Jordània, i del que els mitjans de comunicació només havien donat mala fama. Ara la situació és molt diferent i els viatgers recomanen no anar-hi o prendre totes les precaucions possibles. Nosaltres abans d'anar a algun lloc sempre consultem les webs del Ministerio de Asuntos Exteriores i de la CIA per a saber on anirem a petar. Però mai no saps quan un israelià decideix que ha de matar 300 àrabs i bombardejar tot un país sencer per a rescatar un parell dels seus soldats.

En fi, que hi ha dies que no tens ganes de somriure. Salut i sort, Ivan.