Dromoi Parallhloi

La primera dificultat a l'hora d'escriure sobre aquesta grandíssima cantant estriba en la traducció. Hi ha llocs on transcriuen el seu cognom com Arbanitaki, el seu nom també canvia ... en fi, que trobar coses d'ella quan no domines l'alfabet grec, igual que passa amb Haris Alexiou (també anomenada Jaroula o Xaris Aleksiou) és ben complicat.

Musicalment, la proposta d'Arvanitaki és l'actualització de la música popular grega, afegint-li influències mediterrànies, africanes, i pop. Ha tingut èxit a nivell europeu i ara ha editat un recull dels seus àlbums anteriors als Estats Units, provant sort amb la moda de la world music. Si voleu una comparació, imagineu la Maria del Mar Bonet cantant en grec i afegint tocs de música celta o fins i tot un rap, però sense perdre en cap moment el nord de la música mediterrània.

Té una veu clara i una direcció musical exquisida. Això, en un doble àlbum que arriba fins les quaranta cançons, és un tresor que t'assegura una plàcida lectura d'El País o treballar relaxadament i ben engrescat mentre l'escoltes, com era el meu cas fins que he començat a escriure aquesta nota.

Si el que busqueu és música popular tradicional, us recomano més aviat l'Aleksiou, però si preferiu afegir-li una mica més de gresca i divertiment, aquesta noia us encantarà. El seu anterior treball, Ola Sto Fos (2004, quelcom com Tot a la llum) és també excel·lent. A la seva website podeu veure algunes actuacions seves en vídeo.

Salut i sort,
Ivan.

Eleftheria Arvanitaki
Dromoi Parallhloi
Universal, 2006.