Sacred Weapon

Nils Lofgren ha aprofitat la inactivitat de l'E Street Band per a tractar de rellançar la seva carrera en solitari.

El cert és que la carrera de Lofgren s'ha caracteritzat per la irregularitat. Els èxits i fracasos, tant comercials com de crítica, s'han alternat tant com les seves aparicions en solitari i acompanyant a astres més famosos. La darrera mostra del seu treball, és pur reflex d'aquesta irregularitat.

El CD és abasta un ventall de gèneres (AOR, country, hard rock, americana, blues) però no té una línia conductora pròpia més enllà de la signatura de Lofgren en tota la dotzena de cançons. No n'hi ha cap que emocioni especialment, potser degut a que la seva veu ha conegut temps millors o potser perquè el fet d'estar continuament buscant nous camins creatius, un dels seus actius com a músic, l'ha portat a una certa desorientació.

Pel que sembla la bona reputació d'aquest músic es continuarà basant en el seu domini absolut de la guitarra, que el va a portar a col·laborar de manera continuada amb gent com Neil Young i Bruce Springsteen, en gires i àlbums molt més consistents que els disset àlbums que ha signat ell sol en gairebé trenta anys de carrera en solitari, després d'abandonar la seva primera banda, Grin. El que ha aprés al costat del boss es nota a Comes A Day, mentre que In Your Hands beu de l'experiència amb Neil. Qui si col·laboren amb les seves veus són Willie Nelson, David Crosby i Graham Nash.

Si voleu fer un tast, us recomano les cançons Whiskey Holler, You're Not There i Frankie Hang On, que podeu trobar per exemple a la web de Billboard.

Aquesta arma sagrada és un bon disc que no canviarà la història.

Salut i sort,
Ivan.

Nils Lofgren
Sacred Weapon
Vision Music, 2006.