Piratas del Caribe: El Cofre del Hombre Muerto

No m'he equivocat a l'escriure el títol del film: és un nou exemple de mala traducció, ja que El cofre del muerto hagués estat més correcte des del punt de vista gramatical i també hagués respectat la traducció tradicional de la cançó que interpreta el primer personatge que apareix a L'Illa del Tresor, de Robert L. Stevenson, a la que per cert li fan un homenatge al començament de la pel·lícula.

Com us podeu esperar, aquesta seqüela de l'èxit de fa dos estius barreja l'acció, les aventures i la comèdia, afegint-li unes dosis de fantasia. Pel meu gust, la balança ha caigut massa del camp de la comèdia, però això ja m'acostuma a passar: sóc un tio serio. Pel meu gust, un to més dramàtic, d'aventures i intriga, li hagués anat molt bé. Els elements de fantasia i alguns personatges que són evidents contrapunts còmics ja eren prou arguments per a relaxar l'audiència i les pretensions. Suposo que han volgut assegurar que el públic infantil vulgui arrastrar els pares a les sales de cinema.

Els que sigueu aficionats al cinema com espectacle i entreteniment, no us la perdeu: dues hores i mitja de divertiment i excel·lents efectes especials, tot i que algún sobreimpressionat és massa evident. La música és excel·lent, del maquillatge, vestuari i caracterització dels personatges només es poden dir coses bones, el guió no està gens malament, especialment si recordem que el productor és Jerry Bruckheimer, que ha perpetrat alguns disbarats molt comercials com Dos Policías Rebeldes i Club Coyote.

Quince hombres
sobre el cofre
del muerto
ron, ron, ron
la botella de ron

Però això ja és una altra història.

Salut i sort,
Ivan.