Marisa Monte, per partida doble

Marisa Monte ha publicat de cop dos nous àlbums.

Universo Ao Meu Redor és un recull de sambes poc conegudes, amb tres afegits propis, entre els que destaquen la maravella que li dóna nom al disc i la brevíssima col·laboració amb David Byrne Statue of Liberty.

La carioca Marisa, filla d'un mestre de samba, ha indagat entre vells sambistes, tant músics com aficionats, tractant de recuperar cançons velles, algunes de les quals no s'havien enregistrat mai, per a reivindicar el llegat cultural més popular de Rio de Janeiro. I un cop les ha tingudes a mà, les ha fet seves i les ha enregistrat fent servir la seva pròpia estètica i personalitat. Ella mateixa explica aquesta recerca a una entrevista a Clarín. El CD també inclou un parell de sambes de recent creació de compositors tradicionals.

En canvi, Infinito Particular conté 13 composicions pop de la pròpia Marisa amb els seus inseparables Carlinhos Brown i Arnaldo Antunes. Perquè uns cops fan servir el nom de Tribalistas i altres van per separat? Misteris de la música. La qüestió és que la Monte ha aprofitat la seva recent maternitat (just després de treure Tribalistas va nàixer el seu primer fill) per a estar-se'n de concerts i concentrar-se en la recerca de sambes i la composició de cançons.

Infinito Particular és molt semblant a Memories, Chronicles and Declarations of Love, el seu anterior treball en solitari. Crida l'atenció com algú com Philip Glass, responsable dels arrenjaments, que ve d'un llenguatge musical completament allunyat i instrumental, pot embolicar tant bé la veu solista, fent servir el cello, la percusió o la guitarra elèctrica. La producció és, això si, completament brasilera, havent desaparegut els col·laboradors novaiorquesos d'altres èpoques, excepció feta de Byrne. I que sigui brasilera no vol dir que sigui exhuberant i festiva. Aquest cop, a diferència de treballs anteriors com Rose and Charcoal han mantingut l'aire de Tribalistas i l'atmosfera és tranquila i meditativa, gràcies a una instrumentació austera que li dóna l'elegància que traspua tot el treball.

Ambdós CDs són pràcticament indistingibles, tot i ser d'estils completament diferents. La pròpia Marisa els anomena besons bivetelins com citen aquí. El nivell és altíssim i l'efecte realment devastador per la tristesa i els nervis. Música sedosa, que t'envolta, t'abraça i et transporta cap a platges assolellades i tardes tranquiles on gaudir tranquilament de la vida escoltant eu meu canarinho com fa piu, piu.

Podeu fer un tastet de la seva música a la web de Marisa Monte a Espanya o també a la seva web oficial brasilera, on també trobareu video-clips, però aneu amb compte si teniu el volum dels altaveus al màxim. Si us atreviu amb el portugués, el blog de Mauro Ferreira us ofereix una entrevista amb ella i una crítica brasilera tant d'Universo ao meu redor com d'Infinito Particular, així com altres articles sobre la diva de la música popular brasilera.

La presentació a Barcelona serà a l'Auditori, els dies 16 i 17 de setembre. Jo no podré anar-hi, perquè estaré molt lluny, però si algú hi assisteix, que ens ho expliqui, d'acord?

Si us agraden la música brasilera, el pop rítmic i suau o les veus càlides i femenines, no penseu més, passeu pel caixer i compreu-los ja mateix. No sereu més rics ni més pobres, però la vostra vida serà molt més agradable.

Salut i sort,
Ivan.