3121

Prince ens torna a regalar un àlbum majúscul.

Jo sóc dels que durant llargs anys ens vam desconnectar del que feia el geni de Minneapolis. Primer, perquè a partir d'un punt va deixar de banda el pop i el rock i es va dedicar només al funky, què és un génere que a mi no em mata. Segon, perquè crec que ell va perdre el nord i es dedicava més a escoltar-se a si mateix i donar la nota que no a composar bona música. I tercer, perquè va coincidir amb la segona gran època de Neil Young.

Igual que Woody Allen, Prince ha superat una fase de divisme en la que la premsa el qualificava de geni però ell no concedia cap entrevista. De fet, feia el que es pot considerar anti-marketing: res de sortir per televisió, res d'anar a gales com la dels Grammy, quan li van donar un Oscar (millor partitura per Purple Rain) va anar de divo, vestit d'una manera que si fos una noia musulmana igual estaria fora de la llei, i tot tonteries per l'estil. Va arribar al cim quan va repudiar el seu nom i va voler que el món es referís amb ell com l'artista abans conegut com Prince i gràcies a aquell signe hermafrodita. Va canviar de discogràfica, va veure com la recaptació de la seva música i el seu prestigi caien en picat, es va casar amb una cubana i va deixar de ser motiu d'adoració per la premsa. Finalment, ha caigut de dalt del pedestal i el cop l'ha fet recuperar-se.

Ja fa un parell d'àlbums que apunta una recuperació de nivell. 3121 és el primer que escolto sencer en molts anys i ha valgut la pena esperar. Trobareu de tot: electrofunk (3121, Love), funky (Lolita, Black Sweat), pop desfermat (Fury) i soul (Satisfied, Get on the Boat) però sobretot trobareu un esperit alegre, melodies ballables i ritmes engrescadors. Fins i tot si no us va el funk i els teclats distorsionats us avorreixen. També tornareu a sentir solos de guitarra com fa anys no es sentien en els àlbums de Prince. I balades. I el típic parell de talls de farciment, com a les seves millors obres. Acompanyat per la New Power Generation el príncep s'atreveix amb un bolero (Te Amo Corazón) on recorda i molt bé les orquestres dels anys quaranta i cinquanta i arriva a cedir la veu solista a una cantant en un detall inimaginable pels que vam adorar reverencialment aquella llegendària inscripció al darrera dels seus vinils: "all music composed, arranged, produced and performed by Prince".

La màgia ha tornat a Paisley Park.

Salut i sort,
Ivan.

Prince
3121
Universal, 2006