Every Kind of Light

Rock psicodèlic actualitzat al gust actual.

Abundància de temps mitjos, molt més piano i harmonies vocals que no s'estilaven als gloriosos seixanta són les principals novetats que aporta aquest àlbum respecte de les fonts d'on beu. Però, dels Posies de mitjans anys 90 recordo rampells guitarrers que aquí gairebé no trobo. Els anys han passat, el cabell ha caigut, els amics REM han pagat molt bé l'acompanyament a les seves gires mundials i Ken Stringfellow s'ha aburgesat una mica, potser.

Com en aquells acudits, hi ha una notícia bona i una de dolenta. La bona és que en tot el disc no he trobat cap cançó dolenta. Estem parlant de bona música, ben interpretada i llimada convenientment per a que molta gent molt diferent la pugui escoltar sense problemes. La mala notícia és que tampoc no hi ha res d'original o sorprenent, amb la qual cosa l'àlbum no pot aspirar a trencar el mercat perquè tampoc no aporta res de nou.

Aquests són els talls més destacats del CD: Conversations és una bona peça de pop; All In A Day's Work i I Guess You're Right tenen les guitarres poderoses que tant enyorava; Anything and Everything és d'aquest estil REM que a mi tant m'agrada i que ara està ja tant manit; Second Time Around és vital i divertida, una mena de hard-pop més propi de Teenage Fanclub o els Franz Ferdinand que no d'ells. La resta és farciment que no cansa.

Un bon disc, però lluny de ser un gran disc.

Salut i sort,
Ivan.

The Posies
Every Kind of Light
Rykodisc, 2005.