Oral Fixation, vol. 2

Segona part de la Fijación Oral de la colombiana tenyida i segon àlbum completament en anglès que fa.

Les aparences enganyen. A la primera entrega del 2005, Shakira aparentava donar el pit a un infant: una imatge tendra per un disc marxós. Ara dóna una imatge d'Eva que físicament no li senta gens bé i que lluny de les connotacions pecaminoses de la disfressa ens porta un àlbum almibarat. Jo la preferia de morena, al natural, tot i que reconec que la noia ha deixat diners, hores i greixos al gimnàs.

I crec que la de Barranquilla ha fet un petit pas enrere amb aquest compacte, que no està a l'alçada ni de la primera part en castellà ni del seu gran èxit fins el moment, Laundry Service. Part de la culpa li dono a l'idioma: Shakira pot haver aprés anglès i ser capaç d'escriure les lletres en aquest idioma, però em fa l'efecte que no les canta amb la mateixa emoció que quan ho fa en castellà. I això li pesa al disc. Something pot estar bé, però no li aguanta la comparació a En tus pupilas, la versió ¿original? en castellà publicada al volum 1 de Fijación Oral. Curiosament, a Something hi ha passatges en francès però no en espanyol. Temes com Illegal (amb la inconfusible però aquest cop poc inspirada guitarra de Carlos Santana) o The Day and The Time pateixen del mateix mal.

Musicalment, Shakira continua apostant per l'eclecticisme i el mestissatge. El gènere de l'àlbum és indiscutiblement el pop, però hi ha tocs de rock guitarrero que déu molt a Roxette (Don't Bother, aires festius de Fairground Attraction (Hey You) i fins i tot un homenatge al tecnopop barrejat amb lletra conscienciada (Timor). Els arranjaments inclouen trompetes que ens recorden a Herb Alpert, violins, tocs aflamencats i guitarres poderoses. De tot per agradar a tothom, però no se sap molt bé cap a on apunta. La extended version incorpora a més la facilona Hips Don't Lie, que hagués estat una bona cançó de l'estiu.

Les caderes més seductores del pop es continuen inspirant amb una barreja entre Gloria Estefan i Alanis Morrissette, però aquest cop hi ha més balades que en els darrers discs i poc espai pel ball o la traca. I les balades, són de la mena ensucrada i no de l'emocional. I així és difícil engrescar la gent.

Salut i sort,
Ivan.

Shakira
Oral Fixation, Vol. 2
Epic, 2005