Amor bèstia

Ja fa molts anys que vaig veure Tot el que volia saber sobre el sexe, però no gosava preguntar, del meu admirat Woody Allen. No la tinc com una bona pel·lícula, només el vaig trobar entretingut a estones, d'altres em va semblar massa hiperbòlic o mancat de la subtilitat necessària per a fer riure amb un tema tant seriós com és el sexe.

Concretament, recordo la història de Gene Wilder enamorat d'un anyell, que vaig trobar ridícula. Suposo que és per això que no vaig voler anar a veure el gran Josep Maria Pou amb el seu muntatge de la La cabra, o qui és la Sílvia. Ridícula per massa exagerada.

Doncs bé, ara mateix estic llegint un llibre de viatges del Michael Pallin. En un dels seus capítols explica que llegeix al New Zealand Herald la notícia d'un robatori a un sex shop. Dos individus van robar un maniquí, una nina inflable (literalment, "blow-up doll"; algú em pot aclarir què és?) i una ovella inflable. La policia, per tranquilitzar la població, va aclarir que el maniquí estava vestit.

No m'he equivocat al llegir. An inflatable sheep no admet gaire dubtes.

Crec que hi ha diverses preguntes que necessiten resposta:

• Quina mena de persona vol una ovella inflable?
• Per a què? Vull dir, per a què és millor que una nina inflable? (ja no parlo d'una noia real; ni tampoc d'una ovella real!)
• Quina és la demanda mínima a partir de la qual es justifica la producció i venda d'un producte? Aquí cal aclarir que el succés va passar a Wellington, que ara fa 10 anys (a l'época del viatge de Pallin) tenia uns tres-cents mil habitants. I es veu que el negoci dóna per viure.
• Quina mena d'amic et regalaria una ovella inflable? N'hi ha d'econòmiques, si és que la voleu regalar com a objecte de broma.
• Quins criteris fa servir la policia neozelandesa en la seva política de comunicació?

D'aquí quatre anys el Mundial de Rugby serà a Nova Zelanda. Una bona oportunitat per descobrir una terra llunyana, i fer coneixences interessants.

Salut i sort,