Night in the Museum

La comèdia americana té diverses vessants clàssiques. La meva preferida és l'alta comèdia exemplificada per The Philadelphia Story, It Happened One Night o Ninotchka. Una segona via que ha donat també grans obres al cinema ha estat la comèdia de sàtira social, on Billy Wilder va sentar càtedra amb peces mestres de l'alçada de The Apartment o Ace in the Hole. La tercera gran tendència és l'slapstick, el génere poca-solta que va portar al cim la parella Jerry Lewis & Dean Martin.

La llista d'hereus, reals o presumptes, de Lewis és llarguíssima. Els darrers en voler emular el seu èxit són Jim Carrey i Ben Stiller. Stiller és capaç tant de fer ganyotes com de portar un diàleg amb un mínim de gràcia i sensibilitat. Això i la seva fila d'home del carrer li permeten abordar de manera fiable papers de comèdia.

A A Night In The Museum ens deixa una bona mostra. El film té una trama que va de la sensibileria familiar fins al génere fantàstic, amb no cap altra pretensió que entretenir mentre dura el seu metratge. En papers secundaris podem trobar Dick Van Dyke i Robin Williams, així com també Owen Wilson, amic personal de Stiller i recent notícia degut a un possible intent de suicidi.

Els efectes especials són correctes i fan gràcia, però no aconegueixen aixecar la nota final més enllà de l'aprovat. Això i una bona recaptació era el que buscaven els productors, que van estrenar Night in the Museum el cap de setmana de Nadal.

Salut i sort,