Anglaterra, 14 - França, 9

En un partit intens i emocionant però no pas de gran qualitat, Anglaterra ha donat l'enèssima sorpresa del torneig i s'ha classificat per la final del Campionat del Món, a costa de l'anfitriona França.

Com molt bé ha dit Michael Robinson durant la retransmissió del partit, tots dos equips van jugar el seu gran partit a la ronda anterior, eliminant a Nova Zelanda i Austràlia. Després de l'esforç heroic que això va suposar, el partit jugat dissabte la nit l'afrontaven des de la baixada física i anímica, i la por a perdre i enviar a norris tot el que havien aconseguit. Això s'ha traduit durant els vuitanta minuts en molta por, errades a l'hora de jugar a la mà i errades gravíssimes a quan s'encarava la línia de marca adversària.

França ha mostrat un joc combinatiu acceptable i una davantera prou hàbil com per a competir amb la molt més forta davantera anglesa, però no han sabut materialitzar en punts la seva superioritat tècnica i tàctica. Han tingut empenta fins el darrer moment, però els ha mancat aquella fe indestructible en la victòria que els ha portat tantes vegades a remuntades tant increïbles com memorables.

Anglaterra ha aconseguit un assaig quan encara no es portaven ni dos minuts de joc, ha fet servir una davantera pesant i voluntariosa però poc eficaç en guanyar metres, i ha demostrat perquè tot i tenir alguns jugadors interessants ha perdut tants partits en els darrers quatre anys. Però tenen a Jonny Wilkinson.

El partit de Wilco ha estat una metàfora dels seus darrers quatre anys. Desaparegut durant la major part del matx, ha fallat els seus tres primers intents a pals. Però a la segona part ha aparegut i ell solet ha fet els nou punts del seu equip en aquest periode.

A més, quan el XV de la rosa s'ha posat les piles ha estat als 10 darrers minuts de partit, quan fa mal, quan ja no queda temps a remuntar. La incertesa en el resultat ha durat fins el darrer segon de partit, però al final els anglesos han pogut cel·lebrar un èxit que ni ells mateixos es deuen de creure. Després d'haver encadenat setze derrotes consecutives i haver encaixat a la fase de grups un dolorós 0-43 davant els Springboks, ara jugaran la gran final.

Per la seva banda, el seleccionador francès Bernard Laporte es convertirà en Ministre d'Esports del seu amic Sarkozy, però no ho podrà fer com a campió del món.

Salut i sort,

Fotos: http://www.rugbyworldcup.com i Reuters.