Music and Lyrics

Ho confesso: m'encanten les comèdies romàntiques. Music and Lyrics (Tu la letra, yo la música) respon a tots els supòsits del génere i si en sou aficionats no us decebrà.

La parella protagonista és veterana en el génere. Això vol dir avantatges (experiència, podeu comptar amb que ho faran prou bé) i defectes (són absolutament incapaços de sorprendre't). Hugh Grant interpreta el seu enèssim paper de simpàtic maldestre i la Drew Barrymore interpreta un altre cop a una noia tímida, guapa i sensible. Per cert, també aquest cop repeteix l'escena en que apareix embolicada amb els llençols. Com que el pes de Music and Lyrics cau sobre ells dos, el film s'aguanta prou bé.

On falla el film? Sorprenentment, a les cançons. Aquí el sucre amenaça a tots els diabètics de la sala, però com que no és plenament un musical no hi ha perill. El guió i la realització són totalment previsibles. El que es demana és fer un producte d'entreteniment i el resultat és decent.

Què més de bo te Music and Lyrics? Dues coses. La primera, els secundaris; impagables els personatges de l'agent d'ell i la germana d'ella. La segona, els tres primers minuts, mentre apareixen els crèdits. És un videoclip que paròdia els que es feien a començament dels vuitanta, absolutament genial. Si vau crèixer en aquella época, escoltant A-ha i els Duran Duran, només per això ja paga la pena veure la pel·lícula. I si us fixeu en la balada final, inclou un vers que diu ... haven't done it since Frankie said Relax ..., aquesta ja és de nota.

Salut i sort,