dilluns, d’octubre 01, 2007

Ara es cremen fotografies

Sembla que la darrera moda catalana és cremar fotografies del Rei Joan Carles I. Si segueixes les cadenes espanyoles de televisió, ja sigui en els seus informatius o en els anomenats de salsa rosa, a Catalunya estem a punt d'engegar una revolució republicana i de passar a Leti per la guillotina. Vegeu per exemple les notícies que publicava diumenge El Periódico, i veureu que no és ben bé així.

Jo més aviat penso que el que estem veient darrerament té molt poc de republicanisme. La ideologia republicana no es pot simplificar fins abastar només el mètode d'elecció del Cap d'Estat, és molt més: igualtat de drets, d'oportunitats, respecte per les idees dels altres, pels seus sentiments religiosos, respecte per a les persones. Ja em direu quina mena de respecte és cremar una fotografia d'algú altre.

A més, que ha fet darrerament Sa Majestat, o ningú del seu entorn, per a merèixer una reacció irada tal? Les darreres informacions que ha protagonitzat la Família Real ha estat l'habitual sèrie d'anécdotes pròpia de les revistes de xafarderies, precisament una de les coses que se li demana a una Família Real.

Una altra cosa és el que han fet d'altres en nom de la Corona o de l'honor del regne.

L'absurda censura prèvia decretada per un jutge contra una publicació humorística ha encés els ànims i ha fet vessar el got de la paciència. Got que s'havia anat emplenant a base d'agressions verbals, mentides i promeses incomplertes. A Espanya encara hi ha molta gent que no distingeix entre oposar-se a determinades opcions polítiques sorgides de Catalunya (perfectament legítim) i oposar-se a Catalunya. Per a mí, afirmar públicament que ens volem endur els diners d'altres és això últim. També hi ha massa gent que no té cap mena d'escrúpol en mentir descaradament, i fer servir Catalunya com a objecte de la falsedat, per a aconseguir les seves finalitats polítiques. Dir que a Catalunya es persegueix el castellà és això, i no li trobo cap verb millor que mentir. I crec que no cal recordar allò de "aceptaré el Estatut que venga de Catalunya".

Aquí hi ha gent que paga un munt de diners d'impostos i que ha patit apagades de llum i rodalies de tercer món; i que ha vist per televisió la ràpidament reconstruida terminal nova de l'aeroport de Madrid; i que a Malaga i Oviedo arribarà l'AVE gairebé el mateix dia que a Barcelona; gent que quan des d'esquerra i des de dreta els han dit que no són solidaris (per dir-ho finament) no han sentit a ningú, ni de dreta ni d'esquerra que els defensés. Us extranya que hagi cabreig?

Afegeix que aqustes persones hagin demanat el bitllet del metro en castellà, el guardia urbano de torn els hagi parlat en castellà, qui els ha atés al bar o a la botiga ho hagi fet també en castellà, tot això sense problemes, i que s'hagi d'escoltar que ell (o ella), està perseguint els que parlen en castellà. Ha de somriure? I després ve la presa de pèl estatutària, en que un senyor de Lugo ens ha de dir si som nació o no, i què és millor gestionar l'aeroport de Barcelona des de Madrid i no des de Barcelona.

L'extrany no és que es cremin imatges del Rei; l'extrany és que no intentin cremar el Palau d'Hivern.

Salut i sort,

2 comentaris:

´´ ha dit...

Si ya trate el tema de las fotos en mi blog . Yo lo que no entiendo es como se pudo votar una constitución tan mala , no tanto en contenido sino en su imposibilidad practica de ser variada , estamos presos de un texto y dos partidos , el resto es papel mojado . La Constitución es el problema .

Ivan ha dit...

La Constitución se votó en el 78, con un ruído de sables nada despreciable. Muchos políticos que participaron en el proceso ahora afirman que en su momento creyeron que era un hito importante y que dentro de veinte, treinta años, la siguiente generación podría tener algo mejor.

Lo que no sospechaban es que la siguiente generación de políticos era idéntica a su anterior generación, acostumbrada a que la plaza se llame Calvo Sotelo y no Francesc Macià.

Véase lo que ha ocurrido con el Estatut.

Saludos.
PD: comentario absolutamente chorra y personal. Es curioso que cuando tu comentas te respondo inmediatamente y sin pensarlo en tu idioma. Supongo que bilingüismo es esto, no percibir que cambias de idioma.