Gent educada
La demagògia està més de moda que la democràcia, i això porta diverses conseqüències que ara no em ve de gust discutir, però també porta que la sàtira estigui a l'ordre del dia. Vegem-ne dos exemples. El primer, muntat per les Juventudes Socialistas de Madrid.
I, com deia aquell, després de l'acció, arriba la reacció:
Salut i sort,
2 comentaris:
No entieno , aqui hay un fallo de concepto , la idea es que tu votas la opcion que crees que lo puede hacer mejor para todos , esta idea de el votante militante es un desastre que impide que la gente sea critica y fomenta las trincheras .
Et dono la raó amb un matís: el problema no és el militant (implicat) sinó el que diu que si a tot el que digui el partit X pel fet que són el partit X.
Exemple verdídic: una persona que conec bé i que ha estat implicada en política, comentava durant un cafè que, tot i que és molt difícil que ell voti a ningú que no sigui del partit P, qui millor va fer d'alcalde del poble va ser un noi del partit Q.
Jo faig cas a Manuel Luque: busco, comparo i acabo escollint gairebé sempre els mateixos, perquè són els que han acumulat menys punts negatius.
Salutacions i benvingut de nou al bloc.
Publica un comentari a l'entrada