dijous, d’octubre 11, 2007

Sherlock Holmes: el pendiente de plata

Aquest és un joc d'aventura gràfica basat en els personatges creats per Sir Arthur Conan Doyle que ja fa tres anys que és al mercat.

Sherlock Holmes: El pendiente de plata

D'entrada, que no sigui gaire nou té un gran avantatge i un inconvenient. L'avantatge és que segurament el teu ordenador pot executar-lo sense problemes. L'inconvenient és que a hores d'ara ja estàs acostumat a prestacions gràfiques molt més atractives.

Sherlock Holmes: el pendiente de plata és un cas fictici dels celebèrrims personatges, que segueix fil per randa l'estructura narrativa que emprava Conan Doyle. Els que us hagueu llegit una bona selecció de relats de Sherlock Holmes reconeixereu l'anécdota inicial (amb la carta d'encàrrec inclosa), la suficiència del detectiu, la ingenuitat del bon doctor, la incompetència de l'inspector Lestrade, per no parlar de l'ambient de l'aristocràcia victoriana.

El guió és molt bo, amb pistes no gens evidents i amb molts interrogants que, a menys que feu funcionar la closca, romanen oberts fins la conclusió final. En diverses ocasions el jugador té la sensació d'estar arribant al final i de sobte apareix un nou gir que et trasllada a un nou escenari i molta més complicació argumental.

La usabilitat, com en la majoria de jocs del génere, és més aviat baixa, però també cal dir que no li vam poder fer un cop d'ull al manual i això té molt a veure. Però en tot cas, hauria d'haver una mínima ajuda, hi ha moltes vegades que costa fer que el protagonista realitzi el moviment que desitges i, en un parell d'ocasions i això és l'únic punt greu, tens clar què és el que has de fer però no saps com es suposa que li pots dir al protagonista que ho faci.

A banda d'això, repetidament et trobes formulant la pregunta què nassos he de fer ara?, però un joc de misteri va d'això. Com que recrea l'univers holmesià, l'estructura del guió és forçosament lineal, podent-te quedar bloquejat si no aconsegueixes resoldre algun dels enigmes que es plantegen. Això és contradictori amb les regles que va instaurar Lucas Arts com a bona pràctica de les aventures gràfiques: no pots barrar-li el pas al jugador, ha de ser capaç de continuar jugant. En concret, hi ha dos moments (la visita nocturna al teatre i l'excursió pel bosc) on el joc pot acabar precipitadament.

En definitiva, Sherlock Holmes: el pendiente de plata és un entreteniment de primera categoria. Molt adient per addictes al génere d'aventura gràfica, pels amants de Sherlock & Watson i per tots aquells que us agradin les pelis de misteri. Els que teniu canalla, jo diria que un nen de 8-10 anys pot jugar-lo perfectament i un de 12-14 ja el pot apreciar (amb la flaire literària inclosa, vull dir) completament.

Salut i sort,