Angkor, segon dia

Si ahir ens vam centrar en els temples de l’anomenat Circuit Petit, avui hem fet el Circuit Gran.

S’anomena Petit perquè els temples queden en un radi molt reduit, pero el circuit d’ahir incloia els tres més famosos: Angkor Wat, Bayon i Ta Prohm. Els d’avui eren en la seva majoria temples més petits, no tant espectaculars però més encisadors. A més, només hem hagut de compartir un temple amb un viatge organitzat; els altres, o els hem vist sols o amb algun altre mochilero com nosaltres.

Cal venir preparat per visitar completament tots els temples. No és que calgui fer escalada, però hi ha escales que són molt altes i empinades, fent que l’ascens sigui dur i el descens difícil i vertiginós. A banda d’això, hi ha un periode de temps, entre les 10 i les 12 del matí, que el sol i la humitat no perdonen. Explicades les dificultats, la conclusió: paga la pena. Sens dubte.

Us aclariré els dubtes amb els noms, pels que vulgueu buscar alguna foto o referència. Angkor era una antiga capital khmer. Els temples d’Angkor són el conjunt d’edificacions que es van construir durant el periode històric també anomenat d’Angkor, al voltant d’aquesta ciutat. Angkor Thom és el nucli de temples més propers a l’antiga Angkor. I, finalment, Angkor Wat (o Vat) és el més famós d’aquests temples. L’àrea on hi ha temples abasta uns 300 quilòmetres quadrats (riu-te’n del Vaticà) i per tant és impossible veure’ls tots. El temple allargat amb les panotxes de blat de moro amb el llac al davant (foto famosísima) és Angkor Wat. El que té les cares gegantines de pedra és Bayon. I el que està [literalment] esgarrat per arbres enormes que han desfet els seus murs, és Ta Prohm, també anomenat Tomb Raider perquè es van rodar algunes escenes d’aquell engendro protagonitzat per Angelina Jolie.

Avui hem repetit Ta Prohm i Bayon, o sigui que podem ser més objectius. Bayon només és una meravella. Ens han agradat més Ta Prohm i Angkor Wat. Bayon respira Història i Art a cada racó. Totes les cares són iguals però les veus diferents, perquè el voltant canvia i la llum també ho fa. I puges i baixes escales i dones la volta a torres (anomenades gopura) i vas passant per altars on hi ha budes, encens i flors i t’oblides que hi ha un món a fora.

Ta Prohm avui l’hem vist a plena llum del sol (ahir estava molt núvol). Sol i cel blau és Disney; núvols són Història (Paul Verhoeven). Té raó. Ahir ens imaginàvem un munt d’històries, avui hem vist com la Natura no ha tingut compassió d’un edifici abandonat pels homes. Im-presionante (Jesulín).

I aquí ho deixo fins demà, que us explicaré més coses de temples enmig de la jungla i alguna anécdota que ha quedat pendent.

Salut i sort, Ivan.