Phnom Penh, segona part

Estem a Phnom Penh, ja mentalment de tornada cap a Barcelona.

Queden un munt de coses per explicar, però seran en directe, perquè les ganes d'explicar-vos-ho i d'aprofitar els darrers moments a Cambodja entren en conflicte. Per tant només unes notes molt breus.

Sihanoukville és com m'imagino que era Lloret a mitjans anys 60: comenc,a a edificar-se però encara es veu prou verge, i hem pogut dormir per cinc dòlars la nit (com ho llegiu) en un lloc pintoresc.

Els temples d'Angkor són una meravella perquè a qualsevol distància impresionen. De lluny, quan t'apropes i veus el detall i de molt a prop quan veus tot el que hi ha escolpit. I a més, hi ha tot l'entorn natural al voltant. Això només ho he vist, i era menys, a Petra. Superior al Taj Mahal.

Avui hem vist la que segurament serà la nostra darrera pagoda, Phnom Wat. Com totes: arquitectura vulgar, sostre bonic, interior impressionant. Impressionant vol dir una barreja brutal: uns budes preciosos i enormes, unes espelmes precioses i enormes, una quantitat enorme de donatius (aliments i diners, especialment) i frescos alegòrics de la doctrina budista a les parets... I llums de neó! Als meus llums, una horterada ficada enmig d'una obra d'art, però aquesta gent té el mateix gust estètic que un quillo que tuneja el seu cotxe. Almodóvar estaria d'acord amb mi, fa mal als ulls, però contra gustos ...

I acabem de crospir-nos el sopar més car del viatge, a un restaurant de luxe, el FCC. Incloent les copes del vermut, les postres, el vi i tot, ha sortit per l'astronòmica xifra de trenta-set dòlars amb noranta centaus. I la teca estava de la muerte divina.

La darerra curiositat: com hem mantingut el contacte. Excepte el primer cop, sempre hem trucat a casa fent servir Skype, que ens cobrava la friolera de 0.017 euros per minut. A cada poble hem trobat locutoris d'internet, cadascú amb una qualitat de connexió, però generalment forc,a bona i a la majoria de llocs on hem passat la nit tenien connexió WI-FI, i no hem anat a hotels de luxe o de negocis. Els asiàtics s'estan adaptant molt bé al segle XXI.

Trobaré a faltar aquest país.

Salut i sort,
Ivan.