diumenge, de setembre 10, 2006

Ja som alli

[Aquest teclat no te accents, ja sabeu...] Bona nit des de Phnom Penh. La nit comenc,a, com es evident, quan es fa fosc, cosa que passa a les set del vespre. Es l'hora a la que la temperatura baixa dels trenta graus i el trafic s'intensifica molt. El vol va anar be i sense problemes. El mes llarg va ser el control de seguretat a l'arribada, que incloia fer-nos una foto amb webcam, pero tot plegat van ser 5 minuts i al sortir la maleta ja ens esperava ... Com a Barcelona! :-D De moment nomes hi ha una mala noticia: la ploma no va. I com que portem forc,a boligrafs, podem dir que no hi ha males noticies: hotel be, pagoda preciosa, palau reial tremendo i ciutat ... cal una comparacio. Els que heu estat a la India: es com si hagues desaparegut el 70% de la poblacio i el 90% de la porqueria. Ah, i la poblacio que queda son el 30% de pesats que els indis. O sigui que molt be. Els que no heu estat: imagineu una ciutat molt sorollosa, amb moltes olors a l'aire, plena de gent que no parla una paraula d'angles, i on es veu no pobresa pero si manca de recursos. I ara imagineu (com sigui) que aquesta ciutat no us posa nerviosos, sino que us transmet tranquilitat i bon rotllo. Benvinguts a Cambodja. Les hores de llum determinen l'horari. Aixo vol dir que ens hem llevat d'hora i a les dues ja haviem vist el principal que marca la guia. A les tres ha comenc,at a ploure. A bots i barrals. El monso es pot explicar de moltes maneres, pero com que a mi m'agrada el cinema us recomano que mireu L'any que vam viure perillosament (Peter Weir, amb Mel Gibson, Sigourney Weaver i Linda Hunt) i us fixeu en l'escena en que ell la convida a prendre una copa. Tambe hem anat a veure un museu sobre el genocidi que van perpetrar els khmer rojos. Brutal. Al final, entre unes coses i altres (i uns quants nens) ja ha caigut el primer carret de fotos. Es pot passejar molt be per Phnom Penh. El trafic no es ni de lluny tant problematic com diu la guia (avui era diumenge) i els carrers son tots asfaltats. Dema tirarem cap a Kompong Chhnang i ja veurem. El pla es anar en bus, pero quan ets a aquestes latituds els plans son un entreteniment divertit mentre fas un te a un bar. Ja m'he enrollat prou per avui. Us deixo i aprofito per felicitar tots els culers i els fans de Schumi. Avui ha estat un gran dia.
Salut i sort, Ivan.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Mmm, ja hi tornem a ser, com quan estaveu a Buenos Aires... em connecto a la finestreta màgica de l'ordinador, i sembla, ni que sigui per uns segons, que estic allà, amb vosaltres. Sento olors i sorolls i em vénen imatges de ciutat asiàtica, calenta, humida i fragant de flors i espècies.
Recordo molt be l'escena de la pluja de "El año...", així que tinc una bona idea del que expliqueu del monsó. Aqui, a Barcelona, el cap de setmana + Diada han estat espectaculars de sol i caloreta, però la treva s'ha acabat avui: he arribat a la ofi xopa gràcies a un xàfec tan inoportú com necessari. I quan dic xopa, vull dir XOPA. Riute'n del monsó!!
Tones de petons,
Nu.