The Forgotten Arm

Aquesta és una història dedicada per l'autora als alcohòlics i adictes que encara pateixen.

L'album està concebut com un llibre que narra la història d'un boxejador veterà del Vietnam i alcohòlic que intenta superar els seus traumes i adiccions, i la seva xicota. Cada cançó correspon a un capítol i tant la presentació física del CD com la virtual a la web oficial reforcen aquesta idea. Les lletres són conseqüentment tristes, parlen dels racons més foscos de l'ànima i de solituds desconsolades. En canvi la música és vital i optimista, nostàlgica però mirant sempre cap endavant.

El treball està molt ben produït, amb una sonoritat fruit del comediment interpretatiu i una banda rica en matisos i equilibrada en la relació ritme-melodia. La veu de la Mann li dóna una força dolçament dramàtica que puntua encara millor la trista història del boxejador borratxo i la seva xicota compungida. Oi que fa pinta de dramón venezolà? Doncs no, la música et transmet clarament el sentiment d'optimisme i de lluita envers l'adversitat. Si no us ho creieu, a la mateixa web oficial en podeu fer un tast d'un parell de capítols (i llegir totes les lletres en una animació flash molt ben aconseguida).

El conjunt és sorprenentment bo. Hi ha cançons que destaquen per sobre de la resta (Dear John, I Was Thinking I Could Clean Up for Christmas) però ninguna és extraordinària. En canvi, la impressió global del CD és força bona.

Feia temps que no tenia a les mans un àlbum conceptual i, francament, creia que havien passat a la història de la música. Descobrir aquest treball ha estat un feliç descobriment.

Salut i sort,
Ivan.

Aimee Mann
The Forgotten Arm
SuperEgo Records, 2005.