Kratie

Aquest mati hem vist la sortida del sol sobre el Mekong a Kompong Cham. Kompong vol dir port, i Cham es el nom d'una minoria etnica de la regio, majoritariament musulmans. Despres de quatre hores en bus hem arribat a Kratie, riu amunt, on dormirem aquesta nit.

Kratie es tant poc interessant com Kompong Cham, pero es el punt de partida per a fer l'excursio que hem fet aquesta tarda. Basicament hem invertit tres dies de ruta en bus per a fer el que ara us explicare.

Despres de dinar hem anat en moto a Kampie. La moto (del tipus mobilete) es el mitja de transport que fa servir la majoria de la poblacio. Tambe es el mitja de transport public urba per excel.lencia. No nomes alguns es dediquen professionalment sino que es molt frequent que algun motorista que et veu s'acosti i t'ofereixi portar-te a algun altre punt de la ciutat, per una quantitat que pot arribar als dos dolars, depenent de la ciutat i la distancia.

Doncs aixo, embarcats de paquets en dues motos hem fet un viatge cap el nord, riu amunt, que ens ha ocupat cinc hores. Primer hem visitat un monestir budista, no res de l'altre mon, pero un vell monjo molt amable ens ha explicat en frances un mural, kirscht com tota l'estetica religiosa local, on s'expliquen clarament els avantatges de la vida virtuosa i les cinc temptacions a que ha de renunciar el bon budista: matar, robar, mentir, l'adulteri i alcoholisme.

Despres ens hem allargat fins a Kampie, una mica mes amunt del riu, per poder veure els dofins. A Kampie el Mekong fa mes de quatre quilometres d'ample, segons el moment de l'any. A simple vista et sembla molt ample, tres cops mes que l'Ebre al pas per Amposta, pero enganya, perque el que veus a l'horitzo no es l'altra banda del riu, sino uns arbres que hi son enmig, arrelats al llit del riu.

D'aixo te n'adones quan la barca que et porta t'acosta fins alla. La barca es la tipica que veureu a totes les fotografies, de quilla plana, amb toldo i motor. Teniem la barca i el barquer per nosaltres dos sols. I a buscar dofins.

Els dofins de riu son molt dificils de veure, i mes a l'estacio de les pluges. Els avistaments que hem fet han estat molt parcials: veure'ls treure el cap per respirar, sentir-los com es criden els uns als altres, veure els seus lloms per sobre l'aigua perfectament plana. Pero veure'ls es molt emocionant. I tambe es l'excusa perfecta per a navegar durant mes de dues hores pel Mekong. Us puc parlar de les imatges de postal, algunes fotografiades amb les nostres cameres; del soroll de la brisa al tocar els arbres de la ribera i els del manglar; dels ocells, els peixos, les cabanes de la ribera, la llum de la posta de sol reflectint-se sobre el riu i el color ara amarronat ara verdos de l'aigua. Pero no us puc explicar la sensacio de llibertat i de calma immensa que he tingut quan el barquer ha aturat el motor i l'unic soroll al voltant era el del riu, mentre el corrent ens portava suaument cap el sud i nosaltres miravem l'aigua per trobar algun dofi.

Un altre dia us explicare la resta de l'excursio en moto. Ha pagat la pena.

Salut i sort,Ivan.