My Flame Burns Blue

L'admiració de l'hiperactiu Elvis Costello envers el jazz va molt més enllà de la seva famosa parella Diana Krall.

Nota prèvia: hi ha dues versions de l'àlbum. La de dos CDs és la bona, que porta 14+18 cançons i un bonus CD amb extractes d'Il Sogno, la seva primera òpera. La reduïda (malauradament la que circula per internet) és la que jo he pogut escoltar, amb només el primer CD.

Costello, aquest cop allunyat del pop que ha conreat en solitari, amb Paul McCartney i amb The Attractions, ha parit un àlbum de jazz que a més ha enregistrat en directe. M'imagino que aquest animal escènic va fer disfrutar de valent l'audiència al concert de l'estiu del 2004. Els pocs que vam veure De-Lovely ja vam poder gaudir d'un tastet que deixava ben clar que tenim al davant un crooner talentós i poc convencional.

El treball és una mena de cel·lebració del jazz que li agrada a Costello, que abarca pràcticament tots els pals: latin jazz, be-bop, swing, balades que farien la delícia de Tony Bennett i peces que semblen sortides del baül secret de Kurt Weill. I no només ens ofereix varietat: la quantitat i la qualitat acompanyen. És un disc extraordinari.

La immensa majoria de cançóns són pròpies. Fins i tot s'ha atrevit a donar lletra a tres temes de Burt Bacharach, Charles Mingus i Billy Strayhorn. El que en altres hagués estat un acte blasfem, aquí és una delicada adaptació. El repartiment està hàbilment seleccionat i ordenat de manera que el concert va passant per moments de descans i per fases àlgides, entretenint sempre i apassionant en estones prolongades però no esgotadores.

La veu de Costello sóna com mai. Ell no té el timbre de Sinatra, ja ho sabem, però la seva tècnica és excel·lent i no desmereix el sensacional acompanyament de l'holandesa Metropole Orkest, la única big band de jazz que té una secció de corda.

Un magnífic treball que haurà entusiasmat gent com el meu admirat Joe Jackson i que podeu tastar a la web oficial d'Elvis. Friso per comprar-me el CD. I per poder escoltar el seu darrer treball, el també jazzístic The River in Reverse, amb el pianista Allen Toussaint.

Salut i sort,
Ivan.

Elvis Costello with the Metropole Orkest
My Flame Burns Blue
Deutsche Grammophon, 2006.