Sihanoukville

Bon dia des del MASH Guesthouse de Sihanoukville. Vam arribar anit a la ciutat, després de passar-nos tot el dia viatjant en bus. Vam pujar a un a les 7:15 del matí, vam fer el transbordament més ràpid de la història a Phnom Phen, i a les 19:00 tocades arribavem a aquesta ciutat costanera, abans de pescadors i ara bolcada al turisme.

El bus que vam agafar a Phnom Phen va punxar una roda i vam estar gairebé una hora fins que vam aconseguir canviar-la. Això enmig de la carretera, a més de quaranta quilòmetres del poble més proper i amb el cel amenac,ant tempesta. Sort que un camioner va aturar-se a ajudar, que sinó encara seriem allà. Això si, amb molt bon humor i gaudint del paissatge, que al sud és més de boscos, muntanyes i altres conreus.

El passeig en moto que us vaig comentar al darrer missatge va ser molt divertit. A banda de la sensació de velocitat i tal, la carretera estava plena de casetes i cabanes a la vora, i com que passaves de ben a prop, podies veure instantànies de la vida quotidiana de la gent: la mare rentant, els nens jugant, les veines petant la xerrada, els nois a l’hamaca ... Quan vam tornar ja era de nit i aleshores veies les dones cuinant, les famílies menjant o els que surtien a la carretera a fumar o portar alguna cosa.

Tema cadàvers. Els que aguanteu les nostres històries de viatges ja sabeu que per on passem Yolanda i jo sempre acabem veient la funerària. Aquest cop hem anat més enllà. A Phnom Pehn vam veure un taller de tauts. Els primers cadàvers van venir a Kompong Chhnang, i eren granotes. Aquest és el país de les granotes, n’hi ha moltíssimes. No ens va extranyar veure’n unes quantes aplastades al carrer, ja totalment negres però amb la forma completament reconeixible, víctimes d’accidents de trànsit. (També va haver un moment Nunuki amb una granota, però això és una altra història.)

El seguent cadàver estava surant al riu, entre Battambang i Siam Reap, i era un cocodril petit. Surava panxa enlaire i feia molta pena, tot i que al primer moment ens va espantar.

I el darrer de moment és la serp que hi ha embotellada a la repisa del bar d’aquest alberg, entre una ampolla de Napoleon i una altra de Calvados. Aquesta nit anirem a sopar a la Snake House, on tenen un munt de serps mortes i conservades dins d’ampolles en exposició i ja us ho explicaré.

Salut i sort,
Ivan.