Sexe, drogues i rock'n'roll a Cambodja

Com que avui ens hem pres el dia de relax, aprofitaré per explicar-vos quatre tonteries sobre el país que no trobareu a les guies de viatge.

La música que podeu escoltar als bars, autobusos, etc. és de tota mena. Això és una diferència brutal amb la India, on només escoltes producció nacional. Aquí hi ha la mateixa música que a tot arreu i la pots escoltar als llocs més occidentalitzats i més turístics. Més normal és escoltar la versió indoxinesa de la música occidental (pop tipus adolescent i rap, majoritàriament). Els videoclips estan ben fets i la gent que surt adopta 100% l'estètica occidental tant en roba, pentinats com actituds. Finalment, el gènere local per excel.lència: la canc,ó lleugera apta per a ser aprofitada per muntar un bon karaoke. Els videoclips mostren històries tant romàntiques com simples, amb noies d'aspecte tradicional (llarga melena llisa, roba discreta), homes que semblen crooners espanyols dels anys 40 o 50 i balades que quan no són soses són versions infumables de canc,ons d'altres contrades (sentir Bryan Adams o Guantanamera afusellats en khmer no té desperdici). Tot rodat amb una sola càmera, més que suficient per cobrir els llargs passejos en el qual els amants es dediquen lànguides mirades d'amor i s'agafen de la mà (només un petó a la galta i alguns a la mà en més de 70 videos d'aquesta mena).

A tots els bars, hotels i pensions és fàcil trobar el cartellet de "the use of drugs is strictly forbidden in Cambodia", però com que això també forma part del món civilitzat, hi ha les dues drogues legals: tabac i alcohol. El tabac local més popular es diu Ara, nom que a casa nostra donaria molt joc publicitari. També hi ha les marques de multinacionals (Gauloises, Pall Mall, etc.) i sorprenentment una marca molt publicitada és Alain Delon, "the taste of France". Es veu fumar molt als turistes occidentals, però els cambodjans jo diria que no són gaire del vici. L'alcohol el trobes a qualsevol bar o restaurant a preus molt assequibles pel que estem acostumats. Una copa de whisky, un combinat o Baileys, opcions que trobes arreu, et poden sortir a un lloc molt car per tres dolars. La cervesa demana un comentari més extens.

Les cerveses més populars són Angkor ("my country, my beer") i Anchor. Són com l'estrella: aigua xirri, n'hi ha a tot arreu i és la canya per defecte. Lleugerament millor és la Tiger, popular a tot el sudest asiàtic i patrocinadora de la Premier League, el futbol que aquí es mira. Si us agrada la cervesa negra, ABC és acceptable i Black Panther és forc,a bona, un pèl menys amarga que la Guiness. La meva favorita és la Lao (o Laobeer quan és en ampolla gran), una lager amb cos i molt refrescant. Encara no he tastat ni la Crown ni la San Miguel.

En un país veí de Thailandia i Vietnam, jo esperava veure prostitució al carrer. Doncs no. L'únic que vam poder veure va ser un parell de llocs identificats pels rètols de neó lluminós com locals de Karaoke and Massage. La mena de llocs que veus a les carreteres i posa Whiskeria, ja m'enteneu, i on vam veure a la sala que donava al carrer unes quantes noies amb vestits lluents esperant la clientela. A alguns bars hem vist noies cambodjanes que semblaven buscar occidentals, però res més.

L'altre anunci que empapera tots els llocs turístics és el de "sex with children is a crime". Thailandia no sempre és l'exemple a seguir.

Finalment, el tercer rètol que hem llegit a tots els hotels i pensions i alguns autobusos i llocs públics, insta a no entrar-hi amb armes i demana, molt educadament, que si transportes armes o explosius els deixis a consigna. Aquest és un país majoritàriament budista i no els agrada la violència.

Salut i sort, Ivan.