Cold Roses

Trenco una de les normes no escrites d'aquest blog, no escriure sobre àlbums que no hagin aparegut durant l'any en curs, per parlar d'un doble àlbum de Ryan Adams.

I és que aquest treball és molt i molt bo. El primer cop que el vaig escoltar jo potser era de mala lluna i no em va agradar gens; el vaig deixar a la nevera durant un munt de temps. Fins que el vaig recuperar fa no gaire setmanes. Sort!

Divuit cançons, escrites amb els seus amics i interpretades amb la seva banda d'aleshores, The Cardinals. Rock potent i melòdic alhora, amb un punt melancòlic i la guitarra elèctrica ben afilada. Veu clara, dicció impecable i entonant la música, sense cridar ni escoltar-se a sí mateix. Pur rock, amb alguna concessió folk i country, però només per donar-li color.

Hi ha un bon grapat de cançons a destacar, des de la contundent Beautiful Sorta a la calmada Easy Plateau o la melòdica Magnolia Mountain, passant per l'enèrgica Let It Ride o Meadowlake Street, on juga a fer falsettos amb la veu, igual que Neil Young.

Un gran àlbum.

Salut i sort,
Ivan.

Ryan Adams
Cold Roses
Lost Highway, 2.005.