dilluns, de novembre 06, 2006

The Little Willies

Cinc amics s'apleguen per a tocar junts la música que els agrada. El resultat no és res de l'altre món, però té moments magnífics.

Molt probablement aquest àlbum no s'hagués enregistrat mai si la noia del piano no es digués Norah Jones i no hagués guanyat un grapat de Grammies fa molt poc. Però hagués estat una llàstima perdre-se'l, perquè aporta una visió desenfadada de la música popular americana, del country al dixie passant pel blues, divertida i respectuosa alhora, on es barreja el material propi i les revisions de clàssics del gènere.

Es veu que la intenció original era gravar una actuació en directe. Per la raó que fos, al final el que van fer va ser gravar-lo en directe en estudi. Més control i suposo que menys problemes econòmic-legals.

No hi ha estridències, arestes ni punxes desagradables. Tampoc no hi ha cap mena d'excel·lència ni originalitat, però és que això ho han reservat pels seus respectius projectes en solitari.

Un bon company per un matí de diumenge, que podeu escoltar directament des de la seva web.

Salut i sort,
Ivan.

The Little Willies
The Little Willies
Milking Bull, 2.006.