El Merendero de la Mari
Dijous vam anar a sopar amb Rudy, un amic belga al que per distància geogràfica i manca de temps lliure no podem veure tant com ens agradaria. I ja sabeu on vam anar.
La primera opció havia estat el Barceloneta, però no havia taula lliure fins a les onze de la nit. Fer esperar tres belgues fins aquesta hora per sopar va segurament en contra de la Convenció de Ginebra. La gent del Agua ens va dir el mateix. Aleshores vam pensar en el Merendero de la Mari, naturalment al menjador i no a la terrassa.
I jo, francament, no penso tornar. No és que el lloc no m'agradés, o que no estigui bé, però no és el meu pal. És un restaurant pensat per a turistes, per a grups i per a empreses. La teca és bona, però si la setmana abans has menjat a La Ràpita o a Ca'l Faiges, com és el cas, no impressiona gens. El servei és bo, però tenint en compte la quantitat d'estrangers que visiten el local haurien d'espabilar-se més amb l'anglès i amb els costums més discrets que tenen els del nord a l'hora de cridar els cambrers. La fillastra del Rudy hagués mort de set si jo no li hagués indicat la paraula i el volum de veu necessaris per a cridar l'atenció. El preu (erem cinc, dos plats i postre cadascú, una ampolla de vi i altres begudes: 248 € ) em va semblar correcte, proporcionat a la qualitat i els estàndards habituals a Barcelona.
Però el que a mi em va matar va ser el soroll. Què voleu que us digui, jo sóc dels que volen gaudir de la taula. Al restaurant no només menges; també vols conversar, escoltar, parlar, contemplar tranquilament el moment, i res d'això és possible si hi ha un brogit de converses al voltant. No és que els grups que havia al voltant fossin especialment escandalosos, és que el soroll es multiplica degut a l'acústica del local.
A sota us deixo l'enllaç a la web. No sé quin indocumentat l'ha perpetrada, però us aconsello que apagueu els altaveus abans d'anar-hi, per molt que us agradi la música barroca. I un darrer comentari, lingüistic. M'agradaria saber què els semblarà als de Ciutadans que el website d'un restaurant de Barcelona sigui bilíngüe, castellà i anglès.
Salut i sort,
Ivan.
1 comentari:
A mi també em mata el soroll als restaurants i si hi ha una taula de grup gran a prop, t'acaba amargant el sopar :-(
De La Ràpita, quin restaurant recomanes?
Salutacions.
Publica un comentari a l'entrada