Qui és Lena?

L'altre dia va arribar-me l'enllaç a una pàgina on es mostren, en petit, algunes de les fotografies més famoses o més difoses que s'han fet mai. S'anomena The Most Famous Photographs i podeu trobar unes quantes imatges que recordareu i ubicareu perfectament, i d'altres que no tindreu ni punyetera idea de què representen. Tant de bo haguessin textos explicatius.

Apareixen, entre d'altres, les fotos d'Iwo Jima, del soldat soviètic al sostre del Reichtag, la de la nena nua fugint del seu poble en flames, i la de la noia afgana. Per cert, que la noia afgana no ha estat la única model que ha estat buscada vint-i-cinc anys després de ser fotografiada.

En canvi, la fotografia de Lena és probablement la imatge més estudiada de la Història, potser només després de la Mona Lisa. Durant molts anys vaig veure com companys meus que treballaven en temes de tractament d'imatges, bàsicament compressió de fitxers gràfics, utilitzaven còpies d'aquesta cara per a fer proves. És una imatge estàndar que fan servir investigadors d'arreu del món per a provar els seus algorismes i comparar la seva efectivitat amb la d'altres programes. Com que tothom fa servir les mateixes imatges de partida, la comparació és vàlida. D'això els informàtics en diem un benchmark. D'altres imatges famoses són el conill de Stanford, la tetera de Utah, la capsa de Cornell i Suzanne

Amb la mala fama que patim (injustament?) els informàtics, no és extrany que sorgís la llegenda que la foto correspon a un desplegable del Playboy. Doncs bé, la llegenda és rigurosament certa.

Segons he descobert a un número endarrerit del butlletí de la IEEE Professional Communication Society, el primer que va fer servir aquesta imatge va ser un professor de la University of Southern California anomenat Alexander Sawchuk, que va escanejar-la i incloure-la en un article per a un congrés, a començaments de l'estiu del 1.973. Perquè van escollir aquesta imatge està clar si estàs ficat en el tema: una cara humana planteja una sèrie de reptes molt específics (més encara a aquella época): superfícies llises i rugoses, colors difuminats i semblants, contrastos, etc. A més, les plomes i el barret afegien altres punts (computacionals) d'interès. Estaven buscant una foto lluent (no mate) d'una cara i van trobar aquest exemplar del Playboy.

Curiosament, aquest exemplar (novembre del 72) és el més venut de la història, amb més de set milions de còpies. A més, Woody Allen el va emprar a Sleeper, on apareix aquest mateix número a una escena.

La imatge ha estat controvertida, ja que moltes investigadores han protestat per la utilització sexista de la imatge d'una dona, i fins i tot ha estat censurada a reconegudes publicacions científiques americanes. Per altra banda, quan Playboy va descobrir una fotografia de la que ells tenien els drets era portada d'una altra revista (científica; concretament Optical Engineering) van plantejar-se la idea d'anar a judici, però la van abandonar ràpidament a l'adonar-se que mig món la feia servir, i es van mostrar encantats de ser útils a la ciència.

Lena Sjööblom, la model sueca que a finals dels seixanta vivia a Chicago, és ara mare de tres fills i treballa ajudant discapacitats a emprar equips informàtics. Va atendre una invitació de la Society for Imaging Science and Engineering (amb el patrocini de Playboy, és clar) per a assistir com a convidada d'honor a la conferència on es commemorava el cinquantè aniversari d'aquesta organització, el 1.997 a Boston. Lena es va mostrar molt sorpresa i divertida per la seva popularitat.

Podeu veure més fotografies de Lena a la conferència aquí, un article en castellà sobre aquesta història aquí, un altre en anglès aquí, i la foto original del Playboy, sencera, aquí. El que cap d'aquestes referències aclara és què feia aquell exemplar de Playboy en un laboratori d'enginyeria.

Salut i sort,
Ivan.

Jamie Hutchinson.
IEEE Professional Communication Society Newsletter
May/June, 2001. Volume 45, Number 3.
http://www.cs.cmu.edu/~chuck/lennapg/pcs_mirror/may_june01.pdf