Scoop

Aquest any Woody Allen ens proposa una comèdia amable que ben bé podia haver filmat el Hollywood dels anys 30 o la Ealing anglesa de la postguerra.

Fa uns anys, quan jo comentava amb els amics que el meu cineasta favorit és Woody, tots em contestaven que totes les seves pel·lícules són iguals. Gens més lluny de la realitat. En realitat, té quatre tipus de films, i no descarteu que als seus 72 anys, encara no ens sorprengui amb alguna nova innovació a partir d'ara. Sense voler extendre'm massa, Woody ha conreat la comèdia d'acudits curts (per exemple, a Take The Money and Run), la comèdia existencial (a partir d'Annie Hall), el drama existencial (com a Interiors) i la comèdia intel·ligent sense pretensions (com a Alice), grup al que s'adscriu Scoop. Pel camí també li ha donat temps a crear amb Zelig un gènere nou, el mockumentary, que ara té força èxit als festivals alternatius.

Doncs això, que Scoop és una comèdia de misteri i amb tocs fantàstics sense més pretensions que entretenir i lluir el talent còmic de la Scarlett Johanson. Els habituals dels films d'Allen la podeu relacionar amb The Curse of The Jade Scorpion, més que amb Manhattan Murder Mistery o Alice, també del mateix pal. El resultat és un film satisfactori, molt previsible però divertit i ben executat, amb un punt d'histrionisme i alguna crítica aïllada a una societat i una classe social on es valoren les aparences més que cap altra cosa, però que no passa de ser una comèdia d'entreteniment.

Serà una peça molt menor de l'extensa filmografia d'Allen, però encara és una bona pel·lícula, que no hi ha gaire gent que tingui el seu nivell. Tot i així, el guió es nota poc pulit, potser conseqüència dels plaços que s'imposa aquest home, que per anar a rodar a Londres acompanyat de la seva família, només pot rodar a l'estiu, durant les vacances escolars dels nens.

Com a director, Woody aconsegueix que totes les peces encaixin perfectament. Les interpretacions de Scarlett i la seva pròpia tenen el punt d'exageració que una comèdia fantàstica necessita, Hugh Jackman personifica perfectament el jove membre de l'aristocràcia anglesa, tot demostrant que és capaç de fer papers normals i no només del gènere fantàstic, i els secundaris fan el seu paper més que correctament. Reconeixereu alguna cara coneguda que mai no haurieu imaginat en un film d'Allen.

En el que continua sent únic és en la seva independència de la comercialitat. Qualsevol altre director, tenint la possibilitat de lluir la Johansson en banyador i en escenes de llit, ens hagués regalat una bona dosi d'erotisme. Woody, el just per a transmetre la intenció del guió.

Salut i sort,
Ivan.

Scoop
Dirigida per Woody Allen
BBC Films, 2006.