24, segona temporada

Igual que la primera temporada, la segona temporada de 24 és trepidant, emocionant, té intriga a dojo i un munt de sucre i detalls sentimentals, o sigui que tots els membres de la família es poden sentir identificats amb algun personatge de la sèrie i poden tenir la seva trama preferida.

Si ja heu vist la sèrie, no us aportaria res explicant-vos de què va; i si no l'heu vista i voleu saber-ho, la Viquipèdia ho pot fer molt millor que jo.

Nosaltres hem vist la sèrie en més o menys un mes. Tenint en compte que hem estat fora una setmana, això ens porta una mitjana de quatre capítols setmanals. Clar que el darrer dia, devorats per la intriga, en vam veure quatre gairebé seguits. El proper és mirar una temporada (vint-i-quatre episodis, vint-i-quatre hores) en un cap de setmana. No m'imagino veure 24 al ritme d'un capítol setmanal.

Tot i que hi ha diversos directors i guionistes, no s'aprecia cap diferència d'estil entre diferents capítols. Les interpretacions són igualment correctes i convincents. De la versemblança dels guions en els trets principals, res a dir; a petita escala, hi ha alguns detalls que potser no lliguen massa bé, com per exemple les extraordinàries capacitats físiques de Jack Bauer, però si ja t'has empassat 007 i Schwarzenneggers, què més fa.

En aquest Day 2 he trobat algun punt de la trama que no ha quedat ben resolt, especialment dos personatges secundaris que desapareixen massa de cop i queden massa punts oberts. Alguns són assumibles i es pot imaginar l'explicació; altres en canvi són font de debat als fòrums d'internet. Es veu que hi ha determinades claus que es revelen a les temporades 3 i 4 i ... al videojoc.

Quan Expediente X va tenir un munt d'èxit, va haver la pel·lícula, on es desvetllava algun punt important de la trama mítica, la de la invasió extraterrestre. També va haver-hi el joc, però no afegia significat a la sèrie, sinó que era una trama a banda (altres episodis que no s'havien rodat, igual que els jocs basats en CSI). Aquí, en canvi, el joc i la sèrie de televisió s'han solapat l'un amb l'altra.

M'imagino els meus pares seguint 24. Però no els imagino posant-se a jugar a un joc d'ordenador per a saber com acaba determinat personatge. Potser és que la població americana és molt diferent? Segurament, que amb els que ho són ja tenen prou mercat.

Tot plegat, un entreteniment de primera qualitat servit amb embocall de luxe.

Salut i sort,
Ivan.