Sun Microsystems

Aquesta setmana he llegit a El País un article sobre Sun Microsystems, publicat arrel dels vint-i-cinc anys de la companyia.

Els que no sou informàtics probablement no coneixeu aquesta empresa, però els que ens hem dedicat durant molts anys a picar tecles sabem que és una de les més innovadores. Els que ja tenim uns anys col·leccionem molts records al voltant de paraules com SunView, SPARC, X11, Java, Solaris i d'altres que ens han donat diners, ocupació, treball i mals de caps. No sempre en aquest ordre. Juntament amb Digital, possiblement la companyia informàtica que més admiro.

Igual que Digital (DEC, no la confongueu amb Digital Research, una altra companyia de software també històrica), Sun és en realitat una corporació o conglomerat que aglutina diverses empreses. Hi ha la que s'ocupa de desenvolupar software (la que va inventar Java) i hi ha la que es dedica a crear nous ordenadors, el ferro. I el club de les que fan ambdues coses no és tant gran: l'antiga DEC, IBM, Apple, HP i para de comptar (les consoles de videojocs mengen a banda). Digital va veure com els costos de I+D i d'atenció al client, els dos serveis que l'havien fet referència mundial, no li permetien crèixer com exigia el mercat. La va acabar comprant Compaq, que no aportava res nou a la tecnologia del moment, però tenia més volum i més guanys. A Compaq la va comprar HP i ara només és una marca (que no empresa) de portàtils.

Sun ha vist com moltes de les seves innovacions han estat recollides pel moviment de software obert, que ha incorporat els seus principis de disseny i li ha atorgat tot el mèrit i el prestigi però li ha tret el mercat sota els peus. Havent Motif ningú no necessita el gestor de finestres de Sun; havent GNU/Linux ningú no necessita pagar per Solaris; i així uns quants més. I han pagat també l'augment de prestacions dels processadors de gamma més baixa, els de PC, que ara poden fer la feina per la qual abans només havia els processadors de Sun o altres més cars.

Fà ràbia que els que fan bé la feina no sempre se'n surtin. I que els que fan qualsevol butifarra i l'emboliquen amb paper de coloraines siguin els reis del mambo, encara en fa més. Però és que vivim en una economia de mercat, no de tecnologia.

Salut i sort,
Ivan.