Mares treballadores a Alemanya

Fa dies que tenia pendent comentar la polèmica que hi ha a Alemanya pel tema de les llars d'infants. Avui, dissabte de la setmana en que hem viscut el dia de la dona treballadora, sembla una data adient per a parlar-ne.

Em vaig enterar gràcies a La Vanguardia. Es veu que a Alemània només el 12% dels infants troben plaça a una llar d'infants, i Ursula von der Leyen, la Ministra de Família que és democristiana i mare de set fills, vol augmentar el nombre de llars d'infants i així facilitar que la dona no hagi de deixar de treballar. Treballar de manera assalariada, naturalment.

Els sectors més conservadors i l'Esglèsia alemana han posat el crit al cel. Cito textualment de l'article de Marc Bassets:

En Alemania sigue arraigada la idea de que la madre tiene que vivir en permanente contacto con el hijo durante los primeros años de vida. Incluso existe una hiriente palabra para las madres que aparcan al retoño en una guardería: Rabenmutter, madre cuervo.

Podeu veure l'article de la Wikipedia en alemany sobre rabenmutter o també comprovar que en anglès es pot traduir com uncaring/unnatural mother.

Em sorprén que hagi una polèmica així a un país del que sempre hem pensat que és tant modern, que ara mateix està dirigit per una dona casada per segon cop i que va haver d'incorporar de manera total la dona al mercat de treball, amb tot el que això implica, pel desastre que va suposar la II Guerra Mundial. M'extranya que un país que porta anys d'estancament econòmic (estancament que ja voldria jo pel meu país, s'ha de dir) no vegi les coses de manera més pragmàtica. I em sobta que un país on el tema de la immigració porta més temps i molta més gent que a casa nostra, no es plantegi més seriosament el tema demogràfic.

A banda, hi ha el tema dels professionals de la religió. A diferència de filòsofs, escriptors, periodistes i altres variants de pensadors oficials o intel·lectuals, els capellans, monges, clergues i similars ni han de treballar per viure ni tenen pel general un contacte directe i estret amb la realitat que envolta la majoria dels seus veïns (que no s'ha de confondre amb la seva parròquia, molt més reduïda). Això fa que estiguin separats del món actual i que la interpretació que fan dels esdeveniments de començament del segle XXI continui basant-se en escriptures de fa uns quatre mil anys. A la República Federal, com a casa nostra, cada cop va menys gent a les esglèsies. Dubto que hagin deixat de creure en Deu; més aviat han deixat de voler escoltar missatges passats d'época.

Curiosament, la senyora Von der Leyen va ser rebuda amb els braços oberts pels sectors conservadors i fins i tot els catòlics (ella és protestant), ja que el que sempre ha defensat són els valors familiars tradicionals i entre ells la bondat d'una natalitat elevada pel país. Podeu veure una entrevista que li va fer l'ABC (només el titular ja paga la pena) que va ser reproduida a Iglesia.org, i una altra entrevista a Alba Digital. Com sempre, els humoristes gràfics són els que millor retraten la realitat.

De totes formes, el més important no és deixar la criatura a la guarde o estar-te a casa cuidant-la, sinó fer el que vols. I vivim en un món on la majoria de famílies no tenen aquesta elecció. Les dones de la generació anterior, tampoc la van tenir.

Salut i sort,
Ivan.