La puta i la ramoneta

Suposat que vas pel carrer agafat del braç de la teva parella. Fa només cinc mesos que esteu vivint junts, encara teniu una senyora hipoteca a sobre i però ja fa temps que festejaveu junts i us coneixeu bé. Heu superat moments molt difícils i això us ha fet madurar i ha estabilitzat la relació. Em seguiu fins aquí?

La cosa promet. Bé és cert que d'aquí dos mesos fan dos concerts el mateix dia i ella ja ha dit que vol anar a veure La Oreja de Van Gogh, mentre que vosaltres no podeu deixar passar el de Deep Purple, però això és vida de parella d'avui en dia i ja se sap: per un dia anireu separats i l'endemà tornareu a dormir junts. I cap al setembre es veu que vindrà la sogra i donarà un disgust, però això encara no està del tot clar. Hi ha qui diu que no s'han de crear problemes abans que es presentin.

Doncs bé, resulta que us creueu pel carrer a aquella tia que a la vostra xurri li reventa tant. Aquella que no s'ha cansat de dir que és un putón verbenero, i que és ben cert que va a tot arreu pintada i arreglada com si anessin a fer-li fotos a ella, la reina de la festa. I us passa en un flaix tant el concert de Deep Purple com la cara de la sogra, i vosaltres li solteu al Putón davant de tothom i en veu ben alta:

- Si me la mames bé, me'n vaig amb tu.

Així, sense anestèsia. Sense donar-li abans a la teva parella l'oportunitat de mamar-te-la abans i sense atendre a les regles no escrites de les hipoteques monógames. Què creieu que passaria en un cas com aquest?

Seguim. El Putón, primer que res deixa molt clar que ella de segon plat, res de res. Que tu ets un poca-pena que t'has hagut de conformar amb la cara de cavall de la teva xurri i que no vals prou per ella. I de passada, li diu a la teva xurri que vagi amb compte amb la bona peça de parella que té.

Però aleshores va i solta: i com seria el piset que em posaries?

I t'ensenya un anunci de Don Piso a La Vanguardia a veure si piques, mentre es pinta els llabis insinuant-se. I tu, en vista que potser hi ha plan, contraataques ensenyant-li a la pantalla del mòbil un anunci d'IdeaLista.com, on surt un àtic preciós. Però a ella no li agrada la idea de viure en un àtic i a tu el barri on hi ha el pis de La Vanguardia no et convenç.

O sigui que vosaltres seguiu passejant amb la vostra parella, tot somrient i fent plans de fer família, mentre el putón se'n va tranquilament movent el seu bolso de color vermell.

Heu arribat fins aquí? Enteneu la situació?

No sé què faria la vostra xurri en una situació com aquesta, però us asseguro que de l'hòstia que em fot la meva dona surt una factura de dentista que suposa la jubilació daurada i immediata de la meva odontóloga i un nou registre en el Guiness, probablement en la categoria de vol sense motor a baixa alçada.

I això perquè? Perquè jo si que sóc tonto. I no com uns que jo em sé, que es passen la setmana cobrant un sou a càrrec de l'erari públic, deixant-se convidar pels mitjans de comunicació i perdent el temps. I després direm que els nostres polítics no són prou intel·ligents ni prou capaços ... I parlarant d'AVE, d'aeroports i d'elevades i inexplicables percentatges d'abstenció i es demanaran com pot ser que quatre indocumentats s'apleguin a un nou partit i li esgarrapin un munt de vots als honrats treballadors que porten tota una vida sacrificant-se a la Política del país.

Entenc que al mes de maig hi haurà eleccions municipals, molt importants perquè en funció de la representació que treguin els partits continuaran rebent, o no, importants subvencions públiques. I entenc que alguns deuen d'estar espantats davant la possibilitat que el Tribunal Constitucional rebaixi aquell històric Estatut que ja va rebaixar el parlament espanyol i que alguna cosa hauran de dir per a justificar tot el temps que hi van dedicar.

Però el que hem presenciat aquesta setmana és ridícul, vergonyós i indignant. I no necessàriament en aquest ordre.

Salut i sort,
Ivan.